Ratafia feta a casa

Ratafia feta a casa

El poeta Jacint Verdaguer va escriure sobre el "Tracte fet" entre bisbes en un mas mentre prenien una copa d'una beguda "sense nom". Aquest és un dels origens d'on prové el nom de la ratafia (rata fiat = tracte fet). D'això ja fa molts i molts anys... El 4 de juny ens vam llevar a l'hora dels senyors (un regal dels menuts de casa!). Dubtàvem entre visitar les alfombres de flors que vesteixen els carrers d'alguns pobles per Corpus o embriagar-nos amb l'olor de la fira d'herbes remeieres a Vilanova de Sau. La suma de tot plegat ens va portar a collir herbes pels volts de La Guixa amb un objectiu: rata fiat! Tinc ganes de compartir amb tots vosaltres el nostre projecte (compartit amb la meva parella) que ens ha servit per divertir-nos, fer activitats en família i per aprendre del nostre entorn. Hem collit herbes, hem consultat llibres, hem preguntat, hem estès i assecat herbes damunt la taula del menjador, hem olorat molts dies la ratafia mentre estava a "sol i serena", hem desitjat que arribés el dia per tastar-la, hem fet moltes fotografies de tot el procés, hem après... I avui, diumenge 22/07, que els 40 dies de maceració han finalitzat, vull compartir amb vosaltres aquesta experiència tant "deliciosa" amb vosaltres. 

QUÈ necessites?

El més important: temps i paciència.

Ingredients:
Del bosc: 
Herbes aromàtiques (flor o fulla) i espècies

• 15 nous verdes (5 nous per litre d'aiguardent)
• Fulles d'olivera, sajolida, tarongina, menta, maria Lluïsa, ruda, llimoner, sàlvia, llentiscle, llor, orenga
• Flor de til·la, camamilla, espígol, rosa, calèndula, ginesta, malva, saüc, farigola, clavell d'espècie (o clau), sajolida, llimoner, sàlvia
• Arrel de regalèssia

Del celler:
3 litres d'aiguardent (un cop macerat amb les herbes i colat, n'han quedat 2 litres i mig).
L'aiguardent l'hem comprat al celler Simeó Parareda Feu de Calldetenes.

Del supermercat:
1 litre i 200 gr d'aigua
1 Kg i 200 gr de sucre
1 branca de canyella
Llavors de cardamom (2) i de matafaluga (1 grapat)
Anís estrellat

Amb aquestes mesures han sortit unes 6 ampolles, aproximadament de 750 ml cadascuna (les ampolles d'anís del mono o de moscatell són boniques per reomplir-les de ratafia un cop buides!).

COM fer-lo?

Segons la Wikipedia, la ratafia és un licor elaborat a partir de la maceració de diferents fruits (nous verdes), herbes (menta) i espècies (nou moscada, canyella) en un alcohol de base, generalment aiguardent. A continuació us explicaré breument els diferents processos a seguir per fer una ratafia familiar. 

Activitat 1. Sortida als entorns de La Guixa i a l'hort de Prenafeta

Selecció d'algunes herbes que porta la nostra ratafia,
l'assecat i la noguera amb les nous verdes.

Aquesta és una activitat familiar que pot ser ben divertida i que alhora serveix per aprendre sobre el que tenim al nostre entorn. Hem conegut un pilot d'herbes que a partir d'ara ja reconeixerem millor.
Les herbes i les nous verdes es cullen pels volts de Sant Joan. Nosaltres les vam collir a principis de juny.

Activitat 2. Maceració. 40 dies a sol i serena

Aquesta potser és la part de la preparació que més acord hi ha quan llegeixes altres receptes per Internet o ens els llibres de referència com el d'en Jaume Fàbrega titulat "El llibre de la ratafia" que vaig agafar en préstec de la biblioteca local. Es tracta de posar totes les herbes dins d'un pot prou gran perquè hi càpiga tot (herbes i aiguardent), tapar-ho bé (recomanen que el tap sigui de suro) i deixar-ho a l'exterior durant 40 dies, a sol i serena. Nosaltres vam iniciar la maceració el dia 13 de juny.

Activitat 3. Preparació final de les ampolles de ratafia

Recull d'imatges dels diferents moments de la
preparació de la nostra ratafia familiar

Hem dedicat tot un matí de diumenge (22 de juliol) a preparar el que serà la nostra primera ratafia familiar. En primer lloc ha calgut colar la ratafia (hem utilitzat el colador gran) que l'hem deixat en una olla. Després, en una altra olla he preparat l'almívar. N'he fet 3 tandes (amb un total de 1 litre i 200 grams d'aigua i 1 Kg i 200 grams de sucre) perquè hem anat provant el gust de la ratafia fins que hem trobat el punt de dolçor que ens ha convençut. Al final hem abocat la ratafia a les ampolles amb un embut i cap al nostre petit "celler" familiar que està fresc i fosc. Pel que he anat llegint sembla que cal deixar reposar la ratafia fins a Setmana Santa, Nadal o el que la paciència et deixi... Us he de confessar que avui, després de tots es tasts que hem fet per trobar-li el punt de dolçor hem brindat amb un parell de copes que han amorosit uns flams d'ou de postres exquisits. Us animo a provar-los, no us decebran.

Activitat 4. Gaudir de la ratafia en bona companyia

Aquesta és la darrera activitat que tothom té ganes de que arribi ben aviat. Tastarem la ratafia en bona companyia, de ben segur, i rumiaré forces plats que tenen la ratafia com a complement i que miraré de publicar també al blog.
Mentrestant, agrair a la sogra Prenefatenca per la quantitat d'herbes proporcionades del seu meravellós hort i que ens va ajudar a collir sota la pluja i a la meva germana que va regalar el pot a en Josep i que ha servit per macerar durant 40 dies la ratafia. I evidentment, al meu còmplice i company de viatge que ha compartit aquesta il·lusió des del primer moment: collint herbes, anat a la cerca d'un celler que venguessin aiguardent i que ha fotografiat i preparat aquest reportatge amb imatges tant fantàstiques.

BON PROFIT!

Mandonguilles amb pèsols

Mandonguilles amb pèsols 

Un plat bon amic dels primers freds i dels darrers. Un plat que mares i àvies han cuinat infinites vegades i que comença a ser un clàssic també a casa nostra. Un plat també perfecte per deixar-lo llest el dia abans i gaudir de les activitats d'estiu. Només caldrà escalfar-lo i llestos! La veritat és que és un clàssic que ho té tot. 
La recepta de les mandonguilles és la mateixa que vaig publicar al blog (http://lanurialacuina.blogspot.com.es/2014/10/mandonguilles-amb-salsa-de-iogurt.html) però aquesta vegada l'acompanyament és tot un clàssic: pèsols! Llegiu, proveu, tasteu i gaudiu d'aquesta recepta!

QUÈ necessites?

Per les mandonguilles:

• 350 gr de carn picada de vedella
• 350 gr de carn picada de porc
• all i julivert picat
• sal i pebre
• 1 polsim de canyella
• 1 ou
• 1 raig de llet
• pa bimbo
• farina per arrebossar
• oli abundant per fregir

Per l'acompanyament:

• 400 g de pèsols
• 3 tomàquets
• 1 ceba gran
• 1 gra d'all
• 1 got d'aigua o brou
• Sal  

Com fer-les?

1. Barrejar en un bol la carn picada de vedella i de porc, salar-la, empebrar-la, afegir l'ou, la canyella, l'all i el julivert picat.
2. Remullem el pa bimbo amb llet. Al cap d'una estona, l'escorrem amb els dits i l'afegim al bol amb la resta d'ingredients. Amassar-ho.
3. Anar fent boles, enfarinar-les i fregir-les lleugerament en una paella, amb l'oli ben calent. Més endavant les acabarem de fregir juntament amb la salsa.
4. A part, bullir els pèsols i deixar-los apunt per després (es pot optar per bullir els pèsols juntament amb la salsa).
5. En una cassola, preparar el sofregit. Afegir la ceba picada i fregir-la una mica.
6. Després, afegir-hi el tomàquet que haurem ratllat prèviament i un got d'aigua (es pot substituir per brou).
7. Deixar-ho coure a foc lent durant 15-20 minuts aproximadament. En aquesta ocasió, he triturat el sofregit amb la batedora i així queda una bona salsa que està per sucar-hi pa!
8. Un cop preparat el sofregit, es poden afegir les mandonguilles que les deixarem coure uns minuts més. Afegir-hi els pèsols i servir.

BON PROFIT !

Receptes per a petits xefs

"Panxa plena, cor content"
(refrany popular)

L'estiu ja fa uns dies que ha arribat, el dia s'allarga, el sol apreta, les tardes d'estiu condeixen per fer moltes coses i els nens necessiten omplir el dia amb moltes activitats i ben variades! Avui dedico aquesta entrada al bloc a tots aquells papes i mames que tinguin ganes de compartir una estona a la cuina amb els seus fills. Jo tinc un parell de pinxes (de 6 i 3 anys) que a vegades tenen ganes de convertir-se en petits xefs i penso que és una activitat molt enriquidora de fer. Són quatre mans que et poden ajudar molt (i liar-la molt també!). Això sí, necessiteu 2 ingredients bàsics per cuinar amb nens: tenir una bona dosi de temps i un sac ple de paciència. En cas que avui no ho tingueu, no patiu, podeu preparar la recepta en un altre moment! (al final d'aquesta entrada us enumero una llista de receptes del meu bloc perquè pugueu cuinar una estona amb els vostres fills) i també podeu buscar aquestes i noves receptes a través del cercador del bloc i amb la paraula clau "cuina educativa".
  

Cuina educativa, reflexions d'una blocaire gastronòmica

Qualsevol activitat que es faci amb els nens és una bona excusa per aprendre, ensenyar, educar i transmetre valors. És per això que avui tinc ganes de compartir amb els que em llegiu algunes reflexions sobre com una estona de cuina amb els nostres fills ens pot servir per ensenyar-los moltíssimes coses. A continuació n'enumero unes quantes que m'han sorgit tot cuinant una de les receptes preferides dels meus nens -les magdalenes-. Segur que a vosaltres també se us n'acudeixen moltes d'altres que us invito a compartir fent comentaris a través d'aquesta entrada al bloc:

Rentar-se les mans

- Higiene bàsica: sempre que cuinem els nens aprenen que abans de res, cal rentar-se les mans i que durant la preparació del plat també caldrà anar-se rentant les mans sempre que convingui. En alguns moments caldrà tocar el menjar amb els dits (en aquest plat es poden amassar tots els ingredients sòlids plegats) i sempre cal que tinguem les mans netes. També és important que abans de començar a cuinar ens posem un davantal ben xulo per evitar embrutar-nos massa la roba que portem.
- La planificació: abans de preparar la recepta és important preparar tots els ingredients que ens faran falta (traiem el sucre, la farina, la mantega, els ous...) i els estris de cuina (preparem la balança, la cullera per introduir els aliments al bol, el bol per afegir els ingredients i barrejar-los)
- L'ordre i la neteja: quan es cuina cal tenir els ingredients preparats i els estris de cuina apunt; un cop preparat el plat, caldrà rentar i endreçar tot el que hem utilitzat (ejem, això és el que costa més d'aplicar de tot el que us he explicat).
- Matemàtiques: quan pesem els ingredients amb una balança es pot aprofitar per llegir els números (depèn de l'edat poden identificar les unitats o el nombre sencer: 2, 5, 0 o 250), sumar, comptar quantitats (quant falta per arribar a 250 grams? Hem sobrepassat la quantitat, quant hem de treure?), aprendre les mesures (grams) i equivalències (1 cullerada sopera de farina plena equival a uns 20 gr aproximadament), etc.
- Responsabilitat: al llarg de la preparació de tota la recepta es poden donar petites responsabilitats a cada nen en funció de la seva edat: l'encarregat d'anar proporcionant els ingredients, l'encarregat de posar els ingredients dins del vol, el qui obre i tanca el botó de la balança digital, el qui remena, el qui trenca o bat els ous, el qui apreta el botó de la batedora (aquí sempre amb l'ajuda d'un adult si els nens encara són petits).  

Explorant "el tacte"
amb els aliments

- Despertar els cinc sentits a través dels aliments: quan es prepara la recepta, mentre es cuina i quan es menja, són diferents moments en què els nens descobreixen quins són els ingredients necessaris i que combinats en un ordre concret en sortirà una nova recepta. Per tant, els nens aprenen a reconèixer els ingredients amb tots els sentits. 

La VISTA (reconeixen què és la farina anant a comprar-la al supermercat però també preparant-la quan es pesa i s'afegeix a dins del bol);  
el TACTE (quan s'amassa o quan s'afegeix en el bol la mantega a trossos per fer magdalenes cal tocar-ho);  
el GUST (quan es posen els ingredients sovint cal tastar si està bé de gust -dolç, salat...- o simplement tastar els ingredients que es van afegint per reconèixer-los -no sé als vostres però als meus els hi agrada tastar el sucre o fins i tot la farina!- i evidentment, un cop finalitzada la recepta (i si pot ser, en el cas de les magdalenes, un cop s'hagin refredat) ja es pot tastar el plat!; 
l'OLFACTE (quan es preparen els ingredients el més petitó acosta el nas i olora, llavors diu: "mmmm! Que és bo!" o bé "ecs!;  
la OÏDA (l'adult que coordina el plat va explicant què cal fer i s'han de tenir les orelles ben apunt);  

- La col·laboració: qualsevol tasca que els nens t'ajudin a fer pot servir per a ensenyar-los que és important fer equip i ajudar-se els uns als altres. 
- La lectura i l'escriptura: els nens poden ajudar-nos a llegir la recepta, poden escriure-la a la seva manera i prendre notes, poden buscar la recepta a través d'un cercador per internet escrivint el nom del plat, etc.

 

 

A la taula i al llit, al primer crit!

Receptes suggerides per cuinar amb nens

• Magdalenes
• Massa per pizza
• Coca de forner