dimecres, 18 de juliol de 2018

Mandonguilles amb pèsols

Mandonguilles amb pèsols 
Un plat bon amic dels primers freds i dels darrers. Un plat que mares i àvies han cuinat infinites vegades i que comença a ser un clàssic també a casa nostra. Un plat també perfecte per deixar-lo llest el dia abans i gaudir de les activitats d'estiu. Només caldrà escalfar-lo i llestos! La veritat és que és un clàssic que ho té tot. 
La recepta de les mandonguilles és la mateixa que vaig publicar al blog (http://lanurialacuina.blogspot.com.es/2014/10/mandonguilles-amb-salsa-de-iogurt.html) però aquesta vegada l'acompanyament és tot un clàssic: pèsols! Llegiu, proveu, tasteu i gaudiu d'aquesta recepta!

QUÈ necessites?

Per les mandonguilles:
  • 350 gr de carn picada de vedella
  • 350 gr de carn picada de porc
  • all i julivert picat
  • sal i pebre
  • 1 polsim de canyella
  • 1 ou
  • 1 raig de llet
  • pa bimbo
  • farina per arrebossar
  • oli abundant per fregir
Per l'acompanyament:
  • 400 g de pèsols
  • 3 tomàquets
  • 1 ceba gran
  • 1 gra d'all
  • 1 got d'aigua o brou
  • Sal  

Com fer-les?

  1. Barrejar en un bol la carn picada de vedella i de porc, salar-la, empebrar-la, afegir l'ou, la canyella, l'all i el julivert picat.
  2. Remullem el pa bimbo amb llet. Al cap d'una estona, l'escorrem amb els dits i l'afegim al bol amb la resta d'ingredients. Amassar-ho.
  3. Anar fent boles, enfarinar-les i fregir-les lleugerament en una paella, amb l'oli ben calent. Més endavant les acabarem de fregir juntament amb la salsa.
  4. A part, bullir els pèsols i deixar-los apunt per després (es pot optar per bullir els pèsols juntament amb la salsa).
  5. En una cassola, preparar el sofregit. Afegir la ceba picada i fregir-la una mica.
  6. Després, afegir-hi el tomàquet que haurem ratllat prèviament i un got d'aigua (es pot substituir per brou).
  7. Deixar-ho coure a foc lent durant 15-20 minuts aproximadament. En aquesta ocasió, he triturat el sofregit amb la batedora i així queda una bona salsa que està per sucar-hi pa!
  8. Un cop preparat el sofregit, es poden afegir les mandonguilles que les deixarem coure uns minuts més. Afegir-hi els pèsols i servir.
BON PROFIT !

dilluns, 9 de juliol de 2018

Receptes per a petits xefs

"Panxa plena, cor content"
(refrany popular)
L'estiu ja fa uns dies que ha arribat, el dia s'allarga, el sol apreta, les tardes d'estiu condeixen per fer moltes coses i els nens necessiten omplir el dia amb moltes activitats i ben variades! Avui dedico aquesta entrada al bloc a tots aquells papes i mames que tinguin ganes de compartir una estona a la cuina amb els seus fills. Jo tinc un parell de pinxes (de 6 i 3 anys) que a vegades tenen ganes de convertir-se en petits xefs i penso que és una activitat molt enriquidora de fer. Són quatre mans que et poden ajudar molt (i liar-la molt també!). Això sí, necessiteu 2 ingredients bàsics per cuinar amb nens: tenir una bona dosi de temps i un sac ple de paciència. En cas que avui no ho tingueu, no patiu, podeu preparar la recepta en un altre moment! (al final d'aquesta entrada us enumero una llista de receptes del meu bloc perquè pugueu cuinar una estona amb els vostres fills) i també podeu buscar aquestes i noves receptes a través del cercador del bloc i amb la paraula clau "cuina educativa".
  

Cuina educativa, reflexions d'una blocaire gastronòmica

Qualsevol activitat que es faci amb els nens és una bona excusa per aprendre, ensenyar, educar i transmetre valors. És per això que avui tinc ganes de compartir amb els que em llegiu algunes reflexions sobre com una estona de cuina amb els nostres fills ens pot servir per ensenyar-los moltíssimes coses. A continuació n'enumero unes quantes que m'han sorgit tot cuinant una de les receptes preferides dels meus nens -les magdalenes-. Segur que a vosaltres també se us n'acudeixen moltes d'altres que us invito a compartir fent comentaris a través d'aquesta entrada al bloc:


Rentar-se les mans
- Higiene bàsica: sempre que cuinem els nens aprenen que abans de res, cal rentar-se les mans i que durant la preparació del plat també caldrà anar-se rentant les mans sempre que convingui. En alguns moments caldrà tocar el menjar amb els dits (en aquest plat es poden amassar tots els ingredients sòlids plegats) i sempre cal que tinguem les mans netes. També és important que abans de començar a cuinar ens posem un davantal ben xulo per evitar embrutar-nos massa la roba que portem.
- La planificació: abans de preparar la recepta és important preparar tots els ingredients que ens faran falta (traiem el sucre, la farina, la mantega, els ous...) i els estris de cuina (preparem la balança, la cullera per introduir els aliments al bol, el bol per afegir els ingredients i barrejar-los)
- L'ordre i la neteja: quan es cuina cal tenir els ingredients preparats i els estris de cuina apunt; un cop preparat el plat, caldrà rentar i endreçar tot el que hem utilitzat (ejem, això és el que costa més d'aplicar de tot el que us he explicat).
- Matemàtiques: quan pesem els ingredients amb una balança es pot aprofitar per llegir els números (depèn de l'edat poden identificar les unitats o el nombre sencer: 2, 5, 0 o 250), sumar, comptar quantitats (quant falta per arribar a 250 grams? Hem sobrepassat la quantitat, quant hem de treure?), aprendre les mesures (grams) i equivalències (1 cullerada sopera de farina plena equival a uns 20 gr aproximadament), etc.
- Responsabilitat: al llarg de la preparació de tota la recepta es poden donar petites responsabilitats a cada nen en funció de la seva edat: l'encarregat d'anar proporcionant els ingredients, l'encarregat de posar els ingredients dins del vol, el qui obre i tanca el botó de la balança digital, el qui remena, el qui trenca o bat els ous, el qui apreta el botó de la batedora (aquí sempre amb l'ajuda d'un adult si els nens encara són petits).  

Explorant "el tacte"
amb els aliments
- Despertar els cinc sentits a través dels aliments: quan es prepara la recepta, mentre es cuina i quan es menja, són diferents moments en què els nens descobreixen quins són els ingredients necessaris i que combinats en un ordre concret en sortirà una nova recepta. Per tant, els nens aprenen a reconèixer els ingredients amb tots els sentits. 

La VISTA (reconeixen què és la farina anant a comprar-la al supermercat però també preparant-la quan es pesa i s'afegeix a dins del bol);  
el TACTE (quan s'amassa o quan s'afegeix en el bol la mantega a trossos per fer magdalenes cal tocar-ho);  
el GUST (quan es posen els ingredients sovint cal tastar si està bé de gust -dolç, salat...- o simplement tastar els ingredients que es van afegint per reconèixer-los -no sé als vostres però als meus els hi agrada tastar el sucre o fins i tot la farina!- i evidentment, un cop finalitzada la recepta (i si pot ser, en el cas de les magdalenes, un cop s'hagin refredat) ja es pot tastar el plat!; 
l'OLFACTE (quan es preparen els ingredients el més petitó acosta el nas i olora, llavors diu: "mmmm! Que és bo!" o bé "ecs!;  
la OÏDA (l'adult que coordina el plat va explicant què cal fer i s'han de tenir les orelles ben apunt);  

- La col·laboració: qualsevol tasca que els nens t'ajudin a fer pot servir per a ensenyar-los que és important fer equip i ajudar-se els uns als altres. 
- La lectura i l'escriptura: els nens poden ajudar-nos a llegir la recepta, poden escriure-la a la seva manera i prendre notes, poden buscar la recepta a través d'un cercador per internet escrivint el nom del plat, etc.

 

 

A la taula i al llit, al primer crit!

Receptes suggerides per cuinar amb nens



dilluns, 21 de maig de 2018

Massa per pizza feta a casa

Massa per pizza feta a casa
Quin gran invent la pizza! A casa (com passa en moltes altres cases), ens acompanya almenys un dia a la setmana que ja tenim batejat com el Dipizza! És aquell moment de relax, distès, de seure al sofà, informalment, mirant una peli en versió original o escoltant de fons un partit de futbol especial com el d'avui en què celebràvem el doblet... El dia que es menja pizza acaba sempre amb un bon regust de boca. Les pizzes fetes a casa són les millors, i treballar la massa a mà és relaxant i gratificant un cop te la menges! Si no ho heu provat, us animo a fer-ne un dia! La massa per pizza que preparo sempre l'he extret íntegra del blog de La cuina de sempre, que també us animo a consultar perquè hi tenen unes receptes molt ben explicades i molt... mmmm! La d'avui és farcida d'escalivada (feta a casa) amb tomàquet i tonyina. 

Què necessites?
Per la massa:
230 gr de farina de força
20 gr d'oli d'oliva
20 gr de llevat fresc
10 gr de sucre
5 gr de sal
130 gr d'aigua

Pel farciment:
Escalivada feta a casa
Tonyina
Tomàquet fregit
Formatge ratllat (mozzarella)
Tomàquets de pera

Com fer-la?
Pizza un cop cuita
1. En un bol hi afegim el llevat (ratllat), la farina, el sucre i la sal.
2. En un altre bol escalfar l'aigua amb l'oli. Un cop calent s'afegeix amb la resta d'ingredients i es comença a amassar fins que no s'enganxi a les mans. Corregir d'aigua i farina si fa falta per aconseguir la textura perfecta.
3. Deixar reposar la massa dins del bol i embolicada amb un drap perquè pugi (almenys mitja hora).
4. Estirar la massa amb un corró i donar-li la forma que us agradi.
5. Afegir el tomàquet fregit i farcir la pizza amb tots els ingredients (escalivada, tomàquet, tonyina, formatge ratllat). Mentrestant, escalfar el forn a 200 graus.
6. Coure la pizza durant 10 minuts a 200º (funció pizza / ventilador dalt i baix) fins que quedi daurada i al punt.
8. Tallar-la i menjar-se-la! 

BON PROFIT !


diumenge, 29 d’abril de 2018

Canelons a l'estil de l'àvia

Canelons 
Menjar canelons és una tradició instaurada a moltes cases. És curiós però en tots aquests anys no m'havia arremangat mai les mànigues per fer-ne de principi a fi. Havia fet de pinxe de cuina moltes vegades, això sí, farcint i enrotllant. En aquesta ocasió vaig decidir fer un cop de cap per preparar un menú de festa per celebrar l'aniversari del nostre petitó. Tenia ganes de cuinar però amb els fills costa una mica fer plats massa el·laborats, els que en teniu ja sabreu de què us parlo. Per sort, un dia a casa els avis la meva mare ens va explicar com els feia ella els canelons. I caram! Semblaven més ràpids perquè no s'havia de fer el rostit i estaven boníssims! Així que després d'explicar-me el secret, em vaig animar a fer-los. I aquest és el resultat que m'animo a compartir amb vosaltres. De veritat, val la pena!

Què necessites?

2 paquets de pasta de canelons (Pavo)
1/2 Kg de carn picada de porc
1/2 Kg de carn picada de vedella
1 pot de foie gras d'ànec
2 cebes mitjanes
Sal i pebre
Formatge per gratinar

Ingredients per la beixamel
60 gr de mantega
60g de farina
1 litre de llet

Com fer-los?

1. Escalfar aigua calenta i durant 20 minuts remullar la pasta de canelons (és el que anotava a les instruccions del paquet de canelons Pavo). De tant en tant, remenar perquè no s'enganxin.
2. Treure la pasta i col·locar-la damunt d'un drap de cuina.
3. Farcir la pasta amb la carn dels canelons.
4. Anar-los col·locant a dins la plata del forn.
5. Abocar la beixamel i el formatge per gratinar.

Per fer la carn dels canelons:
1. Tallar ben petita la ceba, salar una mica i fregir-la. Separar-la.
2. Fregir amb una mica d'oli la carn picada.
3. Afegir la ceba amb la carn picada, remenar bé i barrejar-hi el foie gras perquè ajudi a compactar la carn.
4. Salpebrar al gust.
5. Deixar reposar la carn fins que estigui tèbia o freda.

Per fer la salsa beixamel:
1. Fondre la mantega. Quan faci bombolles està apunt per afegir-hi la farina.
2. Abocar la farina poc a poc i anar barrejant amb una cullera de fusta perquè no quedin grumolls.
3. Poc a poc afegir la llet calenta i seguir barrejant. Al principi ha de quallar, després ja no caldrà anar tant en compte.
4. Un cop acabem, tirem la beixamel per damunt dels canelons.

Bon profit !




dimecres, 1 de novembre de 2017

Castanyes a l'estil de la besàvia Angelina

Un any més i una nova castanyada. La mare ha tret la pols de la "paella" històrica que any rere any s'encarrega d'acollir un grapat de castanyes que tot ballant a ritme de txa-txa-txa es van torrant damunt de l'escalfor del foc! Amb el temps, tot canvia. Nosaltres som més grans i la família creix amb els més menuts, però hi ha coses que continuen sent-hi i l'essència de la castanyada hi és present. Les famílies es troben al voltant del foc per fer-se passar el fred de novembre, comparteixen la mateixa taula i passen una estona agradable en companyia dels més menuts que són l'ànima de la festa! Moltes tradicions passen de pares a fills i en aquest cas, de besavis a besnéts, perquè aquesta manera de torrar les castanyes nosaltres l'hem après de la nostra àvia i qui sap si els nostres menuts continuaran torrant-les a l'estil de la seva besàvia. I qui sap d'on va heretar aquest estil la meva àvia. En tot cas, l'hem tingut ben present durant tot el dia i malgrat la seva salut és molt dèbil, la meva mare ha volgut fer de castanyera a l'estil "Angelina", amb la paella que la meva àvia ja hi torrava castanyes quan la mare era petita, i jo li he volgut retre aquest petit homenatge compartint amb tots vosaltres aquesta tradició. Les castanyes eren: boníssimes! La paella ja ha fet la seva feina i tornarà a reposar a l'armari amb ganes que la facin sortir novament a la propera castanyada familiar.
Ja ho sabeu, si us ve de gust provar-ho, aquí ho comparteixo amb vosaltres!

QUÈ necessites?

1 Kg de castanyes
4-5 fulles de col

Vi ranci o vi 
 

COM es couen?

  1. Fer un tall a les castanyes per la part més plana. 
  2. Encendre el foc.
  3. Esquitxar amb les mans una mica d'aigua damunt les castanyes.
  4. Torrar les castanyes amb la paella especial per coure-les (té forats!).
  5. Tapar les castanyes amb unes fulles de col i tapar la paella.
  6. Remoure les castanyes de tant en tant.
  7. A mitja cocció, remullar-les amb vi ranci o vi negre.
  8. Un cop ben torrades, retirar les castanyes i tapar-les amb paper de diari. Es pot fer una paperina.
  9. Pelar-les i menjar-se-les abans no es refredin acompanyat d'un bon vi dolç, mistela o vi ranci (a gust del consumidor).






BON PROFIT I BONA CASTANYADA!