dilluns, 21 de maig de 2018

Massa per pizza feta a casa

Massa per pizza feta a casa
Quin gran invent la pizza! A casa (com passa en moltes altres cases), ens acompanya almenys un dia a la setmana que ja tenim batejat com el Dipizza! És aquell moment de relax, distès, de seure al sofà, informalment, mirant una peli en versió original o escoltant de fons un partit de futbol especial com el d'avui en què celebràvem el doblet... El dia que es menja pizza acaba sempre amb un bon regust de boca. Les pizzes fetes a casa són les millors, i treballar la massa a mà és relaxant i gratificant un cop te la menges! Si no ho heu provat, us animo a fer-ne un dia! La massa per pizza que preparo sempre l'he extret íntegra del blog de La cuina de sempre, que també us animo a consultar perquè hi tenen unes receptes molt ben explicades i molt... mmmm! La d'avui és farcida d'escalivada (feta a casa) amb tomàquet i tonyina. 

Què necessites?
Per la massa:
230 gr de farina de força
20 gr d'oli d'oliva
20 gr de llevat fresc
10 gr de sucre
5 gr de sal
130 gr d'aigua

Pel farciment:
Escalivada feta a casa
Tonyina
Tomàquet fregit
Formatge ratllat (mozzarella)
Tomàquets de pera

Com fer-la?
Pizza un cop cuita
1. En un bol hi afegim el llevat (ratllat), la farina, el sucre i la sal.
2. En un altre bol escalfar l'aigua amb l'oli. Un cop calent s'afegeix amb la resta d'ingredients i es comença a amassar fins que no s'enganxi a les mans. Corregir d'aigua i farina si fa falta per aconseguir la textura perfecta.
3. Deixar reposar la massa dins del bol i embolicada amb un drap perquè pugi (almenys mitja hora).
4. Estirar la massa amb un corró i donar-li la forma que us agradi.
5. Afegir el tomàquet fregit i farcir la pizza amb tots els ingredients (escalivada, tomàquet, tonyina, formatge ratllat). Mentrestant, escalfar el forn a 200 graus.
6. Coure la pizza durant 10 minuts a 200º (funció pizza / ventilador dalt i baix) fins que quedi daurada i al punt.
8. Tallar-la i menjar-se-la! 

BON PROFIT !


diumenge, 29 d’abril de 2018

Canelons a l'estil de l'àvia

Canelons 
Menjar canelons és una tradició instaurada a moltes cases. És curiós però en tots aquests anys no m'havia arremangat mai les mànigues per fer-ne de principi a fi. Havia fet de pinxe de cuina moltes vegades, això sí, farcint i enrotllant. En aquesta ocasió vaig decidir fer un cop de cap per preparar un menú de festa per celebrar l'aniversari del nostre petitó. Tenia ganes de cuinar però amb els fills costa una mica fer plats massa el·laborats, els que en teniu ja sabreu de què us parlo. Per sort, un dia a casa els avis la meva mare ens va explicar com els feia ella els canelons. I caram! Semblaven més ràpids perquè no s'havia de fer el rostit i estaven boníssims! Així que després d'explicar-me el secret, em vaig animar a fer-los. I aquest és el resultat que m'animo a compartir amb vosaltres. De veritat, val la pena!

Què necessites?

2 paquets de pasta de canelons (Pavo)
1/2 Kg de carn picada de porc
1/2 Kg de carn picada de vedella
1 pot de foie gras d'ànec
2 cebes mitjanes
Sal i pebre
Formatge per gratinar

Ingredients per la beixamel
60 gr de mantega
60g de farina
1 litre de llet

Com fer-los?

1. Escalfar aigua calenta i durant 20 minuts remullar la pasta de canelons (és el que anotava a les instruccions del paquet de canelons Pavo). De tant en tant, remenar perquè no s'enganxin.
2. Treure la pasta i col·locar-la damunt d'un drap de cuina.
3. Farcir la pasta amb la carn dels canelons.
4. Anar-los col·locant a dins la plata del forn.
5. Abocar la beixamel i el formatge per gratinar.

Per fer la carn dels canelons:
1. Tallar ben petita la ceba, salar una mica i fregir-la. Separar-la.
2. Fregir amb una mica d'oli la carn picada.
3. Afegir la ceba amb la carn picada, remenar bé i barrejar-hi el foie gras perquè ajudi a compactar la carn.
4. Salpebrar al gust.
5. Deixar reposar la carn fins que estigui tèbia o freda.

Per fer la salsa beixamel:
1. Fondre la mantega. Quan faci bombolles està apunt per afegir-hi la farina.
2. Abocar la farina poc a poc i anar barrejant amb una cullera de fusta perquè no quedin grumolls.
3. Poc a poc afegir la llet calenta i seguir barrejant. Al principi ha de quallar, després ja no caldrà anar tant en compte.
4. Un cop acabem, tirem la beixamel per damunt dels canelons.

Bon profit !




dimecres, 1 de novembre de 2017

Castanyes a l'estil de la besàvia Angelina

Un any més i una nova castanyada. La mare ha tret la pols de la "paella" històrica que any rere any s'encarrega d'acollir un grapat de castanyes que tot ballant a ritme de txa-txa-txa es van torrant damunt de l'escalfor del foc! Amb el temps, tot canvia. Nosaltres som més grans i la família creix amb els més menuts, però hi ha coses que continuen sent-hi i l'essència de la castanyada hi és present. Les famílies es troben al voltant del foc per fer-se passar el fred de novembre, comparteixen la mateixa taula i passen una estona agradable en companyia dels més menuts que són l'ànima de la festa! Moltes tradicions passen de pares a fills i en aquest cas, de besavis a besnéts, perquè aquesta manera de torrar les castanyes nosaltres l'hem après de la nostra àvia i qui sap si els nostres menuts continuaran torrant-les a l'estil de la seva besàvia. I qui sap d'on va heretar aquest estil la meva àvia. En tot cas, l'hem tingut ben present durant tot el dia i malgrat la seva salut és molt dèbil, la meva mare ha volgut fer de castanyera a l'estil "Angelina", amb la paella que la meva àvia ja hi torrava castanyes quan la mare era petita, i jo li he volgut retre aquest petit homenatge compartint amb tots vosaltres aquesta tradició. Les castanyes eren: boníssimes! La paella ja ha fet la seva feina i tornarà a reposar a l'armari amb ganes que la facin sortir novament a la propera castanyada familiar.
Ja ho sabeu, si us ve de gust provar-ho, aquí ho comparteixo amb vosaltres!

QUÈ necessites?

1 Kg de castanyes
4-5 fulles de col

Vi ranci o vi 
 

COM es couen?

  1. Fer un tall a les castanyes per la part més plana. 
  2. Encendre el foc.
  3. Esquitxar amb les mans una mica d'aigua damunt les castanyes.
  4. Torrar les castanyes amb la paella especial per coure-les (té forats!).
  5. Tapar les castanyes amb unes fulles de col i tapar la paella.
  6. Remoure les castanyes de tant en tant.
  7. A mitja cocció, remullar-les amb vi ranci o vi negre.
  8. Un cop ben torrades, retirar les castanyes i tapar-les amb paper de diari. Es pot fer una paperina.
  9. Pelar-les i menjar-se-les abans no es refredin acompanyat d'un bon vi dolç, mistela o vi ranci (a gust del consumidor).






BON PROFIT I BONA CASTANYADA!

diumenge, 15 d’octubre de 2017

Menú de tardor a Vilanova de Sau


Tardor al parc de Vilanova de Sau
"Diumenge tot és possible" (M. Nicolau).

El meu país és tant petit, entona en Llach, però alhora és ple de petits racons per descobrir, persones a qui val la pena conèixer i menjars que cal tastar almenys en una ocasió... Avui ens hem regalat un diumenge d'aquells que de tant en tant ens permetem donar-nos el gust. Puc dir que avui hem "fet diumenge" i ens hem regalat una excursió a un poble d'uns 300 habitants que tenim ben a prop de casa i que coneixem bé perquè l'hem visitat en diferents ocasions. Als que no el coneixeu, us recomano que visiteu Vilanova de Sau. Petit, tranquil, bufó i molt ben cuidat que té quatre carrers que vistos des de Google Maps semblen una forquilla! Un poble que té de tot: un restaurant que et farà llepar els dits, un parc infantil que és la delícia dels petits, una botiga de queviures molt ben equipada i unes vistes magnífiques del Collsacabra que meravellen als grans. Només entrar al poble, el restaurant "El Ferrer de Tall", al Passeig Jacint Verdaguer, on la jove mestressa Lídia us atendrà amb un somriure a la cara i amb una energia inesgotable.

Menú especial de tardor
No acostumo fer entrades al blog de cuina que no siguin per compartir amb vosaltres les receptes que cuino jo mateixa (qui sap si un dia tinc la sort de cuinar un d'aquests deliciosos plats, el dolç potser?!?), però avui faig l'excepció tenint en compte que es tracta del restaurant d'una amiga meva de l'època de la universitat (i d'això ja comença fer uns quants anys) on justament fa uns mesos vaig descobrir que hi tenia amagada a la cuina una blogaire (cuinera professional) que fa uns anys vaig començar a seguir perquè em va captivar la passió que encomanava per la cuina i més concretament pels dolços. Si no la coneixeu, no us deixeu perdre el llibre de cuina de "Margarides i albercocs". Doncs bé, com us deia, la mestressa del restaurant El Ferrer de Tall es pot considerar una afortunada perquè té als fogons la cuinera Maria Nicolau, gran professional de qui avui he tingut la sort de tastar els seus plats i també de conèixer-la personalment. Un autèntic plaer, Maria, pel teu art i sobretot pel que em va captivar de tu: la teva passió per la feina que fas!  Realment, Maria, fas honor al que tu mateixa vas dir als catorze anys: "tinc tot l'entusiasme a oferir i res a perdre". Us deixo un petit tast en imatges dels plats que hem degustat al restaurant, ben asseguts i tranquils en una sala de menjador modesta i senzilla però on ens hi hem sentit ben acollits i ben servits.


Truita de riu fresca amb vi blanc, pernil i crema d'ametlles (principals)
Cigaletes amb oli de pernil ibèric (primers)

Bacallà gratinat amb romesco i espinacs amb panses (principals)
Pastís de formatge

dimecres, 24 de maig de 2017

Mandonguilles amb sípia

Mandonguilles amb sípia
En aquesta ocasió li ha tocat al torn a un nou plat que he degustat moltes vegades -de la mà de la mare i també d'una meva tieta- i que és ideal per quan sou una bona colla a la taula. Es tracta d'un plat senzill, que es prepara amb antelació (això és important), que guanya en repòs i amb un resultat exquisit per aquells paladars que els hi agrada la cuina de les nostres àvies. En aquesta ocasió els ingredients protagonistes vénen del Mercat Municipal de Vic. Les mandonguilles, a la cansaladeria i xarcuteria Angeleta. La sípia a la peixateria Povedano. A les dues parades val la pena aturar-s'hi per veure els aparadors, ben ordenats, exposant tots els seus productes de qualitat i amb una gràcia que se't fa la boca aigua!

QUÈ necessites?

Mandonguilles (si voleu fer-les a casa, consulteu aquesta recepta) 
1Kg i 250g de sípia (neta i tallada a trossos petits)
Un raig d'oli i un xic de sal (poca perquè la sípia ja és gustosa)
Pel sofregit: 
  • 250 g de salsa de tomàquet (o bé fer-la amb tomàquets triturats) 
  • 1 ceba gran
  • 1 bon raig d'oli
  • 1/2 got de vi blanc
  • 1 got de caldo de peix

COM fer-les?

  1. Primer de tot, fregir les mandonguilles. Reservar-les. 
  2. Segonament, preparem el sofregit. En una cassola, afegir-hi la ceba picada i fregir-la una mica. Després, afegir-hi la salsa de tomàquet i deixar-ho una estona. Reservar el sofregit.
  3. Després preparem la sípia. A la cassola, fregir la sípia i quan saltegi abocar-hi el got de vi i seguidament el caldo de peix ja calent. Deixar que faci una mica de xup-xup.
  4. Afegir el sofregit amb la sípia i també les mandonguilles. Coure pocs minuts.
  5. Es deixa reposar el plat. Es pot menjar de seguida calent o reposat l'endemà (encara és més bo!).

BON PROFIT !