Ratafia feta a casa

Ratafia feta a casa

El poeta Jacint Verdaguer va escriure sobre el "Tracte fet" entre bisbes en un mas mentre prenien una copa d'una beguda "sense nom". Aquest és un dels origens d'on prové el nom de la ratafia (rata fiat = tracte fet). D'això ja fa molts i molts anys... El 4 de juny ens vam llevar a l'hora dels senyors (un regal dels menuts de casa!). Dubtàvem entre visitar les alfombres de flors que vesteixen els carrers d'alguns pobles per Corpus o embriagar-nos amb l'olor de la fira d'herbes remeieres a Vilanova de Sau. La suma de tot plegat ens va portar a collir herbes pels volts de La Guixa amb un objectiu: rata fiat! Tinc ganes de compartir amb tots vosaltres el nostre projecte (compartit amb la meva parella) que ens ha servit per divertir-nos, fer activitats en família i per aprendre del nostre entorn. Hem collit herbes, hem consultat llibres, hem preguntat, hem estès i assecat herbes damunt la taula del menjador, hem olorat molts dies la ratafia mentre estava a "sol i serena", hem desitjat que arribés el dia per tastar-la, hem fet moltes fotografies de tot el procés, hem après... I avui, diumenge 22/07, que els 40 dies de maceració han finalitzat, vull compartir amb vosaltres aquesta experiència tant "deliciosa" amb vosaltres. 

QUÈ necessites?

El més important: temps i paciència.

Ingredients:
Del bosc: 
Herbes aromàtiques (flor o fulla) i espècies

• 15 nous verdes (5 nous per litre d'aiguardent)
• Fulles d'olivera, sajolida, tarongina, menta, maria Lluïsa, ruda, llimoner, sàlvia, llentiscle, llor, orenga
• Flor de til·la, camamilla, espígol, rosa, calèndula, ginesta, malva, saüc, farigola, clavell d'espècie (o clau), sajolida, llimoner, sàlvia
• Arrel de regalèssia

Del celler:
3 litres d'aiguardent (un cop macerat amb les herbes i colat, n'han quedat 2 litres i mig).
L'aiguardent l'hem comprat al celler Simeó Parareda Feu de Calldetenes.

Del supermercat:
1 litre i 200 gr d'aigua
1 Kg i 200 gr de sucre
1 branca de canyella
Llavors de cardamom (2) i de matafaluga (1 grapat)
Anís estrellat

Amb aquestes mesures han sortit unes 6 ampolles, aproximadament de 750 ml cadascuna (les ampolles d'anís del mono o de moscatell són boniques per reomplir-les de ratafia un cop buides!).

COM fer-lo?

Segons la Wikipedia, la ratafia és un licor elaborat a partir de la maceració de diferents fruits (nous verdes), herbes (menta) i espècies (nou moscada, canyella) en un alcohol de base, generalment aiguardent. A continuació us explicaré breument els diferents processos a seguir per fer una ratafia familiar. 

Activitat 1. Sortida als entorns de La Guixa i a l'hort de Prenafeta

Selecció d'algunes herbes que porta la nostra ratafia,
l'assecat i la noguera amb les nous verdes.

Aquesta és una activitat familiar que pot ser ben divertida i que alhora serveix per aprendre sobre el que tenim al nostre entorn. Hem conegut un pilot d'herbes que a partir d'ara ja reconeixerem millor.
Les herbes i les nous verdes es cullen pels volts de Sant Joan. Nosaltres les vam collir a principis de juny.

Activitat 2. Maceració. 40 dies a sol i serena

Aquesta potser és la part de la preparació que més acord hi ha quan llegeixes altres receptes per Internet o ens els llibres de referència com el d'en Jaume Fàbrega titulat "El llibre de la ratafia" que vaig agafar en préstec de la biblioteca local. Es tracta de posar totes les herbes dins d'un pot prou gran perquè hi càpiga tot (herbes i aiguardent), tapar-ho bé (recomanen que el tap sigui de suro) i deixar-ho a l'exterior durant 40 dies, a sol i serena. Nosaltres vam iniciar la maceració el dia 13 de juny.

Activitat 3. Preparació final de les ampolles de ratafia

Recull d'imatges dels diferents moments de la
preparació de la nostra ratafia familiar

Hem dedicat tot un matí de diumenge (22 de juliol) a preparar el que serà la nostra primera ratafia familiar. En primer lloc ha calgut colar la ratafia (hem utilitzat el colador gran) que l'hem deixat en una olla. Després, en una altra olla he preparat l'almívar. N'he fet 3 tandes (amb un total de 1 litre i 200 grams d'aigua i 1 Kg i 200 grams de sucre) perquè hem anat provant el gust de la ratafia fins que hem trobat el punt de dolçor que ens ha convençut. Al final hem abocat la ratafia a les ampolles amb un embut i cap al nostre petit "celler" familiar que està fresc i fosc. Pel que he anat llegint sembla que cal deixar reposar la ratafia fins a Setmana Santa, Nadal o el que la paciència et deixi... Us he de confessar que avui, després de tots es tasts que hem fet per trobar-li el punt de dolçor hem brindat amb un parell de copes que han amorosit uns flams d'ou de postres exquisits. Us animo a provar-los, no us decebran.

Activitat 4. Gaudir de la ratafia en bona companyia

Aquesta és la darrera activitat que tothom té ganes de que arribi ben aviat. Tastarem la ratafia en bona companyia, de ben segur, i rumiaré forces plats que tenen la ratafia com a complement i que miraré de publicar també al blog.
Mentrestant, agrair a la sogra Prenefatenca per la quantitat d'herbes proporcionades del seu meravellós hort i que ens va ajudar a collir sota la pluja i a la meva germana que va regalar el pot a en Josep i que ha servit per macerar durant 40 dies la ratafia. I evidentment, al meu còmplice i company de viatge que ha compartit aquesta il·lusió des del primer moment: collint herbes, anat a la cerca d'un celler que venguessin aiguardent i que ha fotografiat i preparat aquest reportatge amb imatges tant fantàstiques.

BON PROFIT!