Tiramisú de noces d'or

Tiramisú (setembre 2023)

En aquest blog de cuina hi tinc dolços per parar un tren, però la recepta que va encetar el blog i la meva experiència religiosa amb la reposteria va ser aquesta. El tiramisú. Un postre exquisit i molt amorós. Una recepta que vaig heretar d'una gran amiga a qui encara avui li estic infinitament agraïda del seu gest. Fa 25 anys, em compartia recepta i em deixava un tros de la seva nevera per guardar-hi el secret que tenia preparat pels pares. Havíem de celebrar el 25è aniversari de casament dels meus pares i no podia mantenir un secret a la nevera de casa nostra. Així que hi va reposar durant 24 hores abans no l'anessim a recollir per dur-lo cap a destí. Vint-i-cinc anys després hem celebrat les seves noces d'or i els feia il·lusió que els fes aquest pastís. Per tant, a arremengar-se s'ha dit. Si fer feliç a les persones fos així de fàcil! Allò que és bo val la pena repetir-ho! Així que repetim postres per endolcir 'El so d'aquests 50 anys', aquesta vegada també acompanyat d'unes paraules per nodrir encara més aquesta celebració. La meva enhorabona, pares. 

QUÈ necessites?

• 

  Foto: ingredients setembre 2023

  500 gr de Mascarpone
• 5 ous
• 5 cullerades soperes de sucre
• 1 paquet de melindros (a Itàlia els coneixen com a savoiardi)
• Cacau en pols
• Cafè (2 cafeteres)
• Conyac o licor (1 raig)
  
  

COM fer-lo?

1. En primer lloc, muntar les clares a punt de neu. Afegir un punt de sal per muntar-les i molta paciència perquè quedin ben muntades.
2. En un altre bol, barrejar els rovells amb el sucre fins que quedi ben fi (ha de doblar volum i emblanquir-se!). Us podeu ajudar amb la batedora. 
3. Amb els rovells i el sucre, afegir-hi el formatge Mascarpone. Evitar els grumolls. 
4. Afegir-hi la clara a punt de neu.
5. En un plat, haurem barrejat el cafè amb el conyac (deixar refredar) i  hi sucarem lleugerament un a un els melindros. Eviteu banyar-los massa que no quedin massa molls!
   
6. En una base de pastís (una flamera rectangular pot anar bé, com la de la fotografia), fer una capa de melindros i una capa de pasta. Cal repetir-ho una altra vegada.
7. Finalment, al damunt, posar-hi cacau en pols i deixar-ho tapat a la nevera durant un mínim de 3 hores.
8. Es serveix ben fred.

BON PROFIT !

Pa de pessic a la Plana de Vic

 

I tu? "Ets de pa de pessic?"

Pessics... Un pessic d'amor, un pessic de dolçor, un pessic d'alegria, un pessic de rialles, un pessic de descanç, un pessic de passejades, un pessic de lectures, un pessic de música, un pessic de trobades, un pessic de vacances, un pessic d'estiu. La vida està plena de pessics, i pessic a pessic, l'anem omplint de moments, de vivències, de records. 

Passió... Passió en explicar com es fa aquest pa de pessic és el que li posa la Maria Nicolau a través del seu perfil de twitter, de qui he extret la recepta farà cosa d'un any, en ple confinament, com ja us explico a la recepta de la Mona de Pasqua musicada i  desconfinada. I passió és la que hi poso jo quan em poso a la cuina a preparar algun dolç com aquest amb la il·lusió posada a imaginar com en gaudiran els qui m'acompanyen a la taula. 

La recepta es caracteritza per la seva sencillesa en els ingredients. Bàsics. Però cal, com ja he dit, posar-hi passió i molta paciència. No tenir pressa i seguir bé totes les indicacions. Perquè el que es pretén és aconseguir esponjositat, suavitat, ...

Us animo a fer, pessic a pessic, aquesta recepta i ja em direu si us l'heu menjat i l'heu compartit apassionadament!

Què necessites?

• 225 gr de sucre
• 225 gr de farina de blat (normal)
• 8 ous

Com preparar-lo?

1. Untar un motlle rodó (jo he utilitzat un de 20 cm) amb mantega i després, enfarinar-lo. L'objectiu és que el pa de pessic no s'enganxi un cop el desemotllem.  Reservar. 
2. Separar les clares del rovell. 
3. Batre el rovell de l'ou fins que tripliqui el seu volum. Cal paciència, és la clau perquè vagi agafant el color blanquinós i pugui el volum. 
4. Quan comenci a blanquejar el rovell, afegir-hi 1/3 de part del sucre, com si fós pluja fina, i continuar batent el rovell.
5. 
   Muntar les clares d'ou que haurem reservat a la nevera amb un polsim de sal. Cal muntar les clares fins que quedin ben consistents. Per tant, també cal una mica de paciència. 
6. Afegir a mig muntar (quan comenci a agafar consistència) el sucre, com si fós una pluja fina.
7. Barrejar amb una cullera de fusta, una primera cullerada de clara muntada al rovell. Després, anar-hi afegint la resta de clara.
8. Finalment, afegir molt a poc a poc i tamisada, la farina. És essencial anar barrejant bé, amb suavitat, sense cops, i de baix a dalt intentant conservar amb cura tot el treball fet fins aquí. 
9. Un cop abocat al motlle, i amb el forn prèviament calent, coure a 180º durant 35-40 minuts (fins que quedi cuit). 

BON PROFIT!

Mona de Pasqua musicada i desconfinada

Fer Pasqua abans de Rams... a casa, n'hem fet en alguna ocasió. I no som pas els primers ni els últims, segur que no, ja que aquesta frase feta en fa de temps que es diu! Però la mona d'aquest any és especial. Es tracta d'una mona més desconfinada que la que vam fer la Pasqua passada, en ple confinament. Una Pascua que no vam poder sortir de casa, i que ens va impedir compartir la mona amb els nostres fillols. Per sort, vam trobar la manera de fer-los arribar una mona una mica diferent, i va sortir, com el curs del riu que flueix avall, "una cançó mona" que aquest any l'hem pogut cantar en directe! Aquí la podeu escoltar, aprendre i cantar també vosaltres! 

Però això no és tot. La recepta d'aquesta mona tant rebona és de la gran xef Maria Nicolau! La trobareu cuinant als fogons de "El Ferrer de Tall" de Vilanova de Sau i si voleu escoltar com explica aquesta recepta (que va compartir l'any passat, durant el confinament), us deixo al final d'aquesta recepta l'enllaç als seus fantàstics tuits! 

"Panxa rodona, de menjar tanta mona, cada dia més grossa fins que fagi un pet ben gran!" (Mona rodona, d'Afers Domèstics)  

Què necessites? 

Pa de pessic

225 gr de sucre
225 gr de farina de blat (normal)
8 ous

Ganache de xocolata (cobertura)

300 gr de nata líquida (35%)
200 gr de xocolata (al gust: amb llet, negre...)
40 gr de mantega

Com es prepara?

Pa de pessic

1. Untar un motlle rodó (jo he utilitzat un de 21 cm) amb mantega i després, enfarinar-lo. L'objectiu és que el pa de pessic no s'enganxi un cop el desemotllem.  Reservar. 
2. Separar les clares del rovell. 
3. Batre el rovell de l'ou fins que tripliqui el seu volum. Cal paciència, és la clau perquè vagi agafant el color blanquinós i pugui el volum. 
4. Quan comenci a blanquejar el rovell, afegir-hi 1/3 de part del sucre, com si fós pluja fina, i continuar batent el rovell.
5. Muntar les clares d'ou que haurem reservat a la nevera amb un polsim de sal. Cal muntar les clares fins que quedin ben consistents. Per tant, també cal una mica de paciència. 
6. Afegir a mig muntar (quan comenci a agafar consistència) el sucre, com si fós una pluja fina.
7. Barrejar amb una cullera de fusta, una primera cullerada de clara muntada al rovell. Després, anar-hi afegint la resta de clara.
8. Finalment, afegir molt a poc a poc i tamisada, la farina. És essencial anar barrejant bé, amb suavitat, sense cops, i de baix a dalt intentant conservar amb cura tot el treball fet fins aquí. 
9. Un cop abocat al motlle, i amb el forn prèviament calent, coure a 180º durant 35-40 minuts (fins que quedi cuit). 

Ganache de xocolata (cobertura)

1. Tallar a tires fines la xocolata (amb un ganivet us pot anar bé) i reservar.
2. Escalfar al microones la crema de llet fins que arribi al punt d'arrencar el bull.
3. Un cop calent, afegir-hi tota la xocolata i amb una espàtula, sense que entri aire, anar barrejant perquè es vagi fonent i prenent-se amb la crema de llet. S'anirà mesclant fins a convertir-se en una crema de xocolata fina.
4. Tallar a daus la mantega i afegir-la i barrejar-la poc a poc perquè també es vagi fonent.
5. Deixar refredar la ganache.
   
   

Decoració final

1. Cobrir els porus del pa de pessic. Després, escalfar al microones una mica la ganache perquè es desfaci (vigilant que no es cremi) i cobrir tot el pa de pessic.
2. Als costats del pa de pessic, cobrir-ho amb ametlles trossejades. 
3. Decorar la mona de Pasqua al gust dels fillols! 
4. I ja ho tenim, només falta cantar la cançó "Mona rodona" d'Afers Domèstics, servir-la a taula i apunt per compartir-la i gaudir-la.

BON PROFIT  i sobretot, molt bona Pascua! 

"Mona rodona" (una cançó mona), d'Afers Domèstics
Com fer un pa de pessic, explicat per la xef Maria Nicolau (@MAlbercocs)

Magdalenes de petxina

Magdalenes de petxina

Fa uns dies vam tenir la sort de tastar unes magdalenes (madaleines) en forma de petxina durant les nostres vacances a l'Ariège. La Madame "non crêpes" ens les va servir per esmorzar i em van venir moltes ganes de provar-les. Aprofitant la calma de les tardes d'estiu avui ens hem llençat a la cuina amb la petita xef per fer-les! Com que no teníem la recepta de la Madame, hem recuperat la recepta clàssica de "Le petit Larousse de la cuisine" que tinc a casa i l'hem seguit fil per randa. La petita xef no ha tingut espera i ja les ha provat. Les descriu com a: cruixent i esponjosa, amb gust a llimona i una mica torradeta. En resum: boníssimes! 💚💙
Esperem que les proveu amb els vostres petits xefs i que ens escriviu per saber com us ha anat l'experiència! Us volem llegir! 😊

QUÈ necessitem?

2 llimones (ratllar la pela)
200 gr de mantega
4 ous
200 gr de sucre
225 gr de farina

Recepta escrita i dibuixada per la Xènia,
la petita xef. 💗

Com es fan?

Ratllar les llimones
Trencar els ous i batre'ls
Afegir-hi el sucre i batre fins que quedin ben fi (color rosat)
Afegir la farina
Fondre la mantega i afegir-la amb la resta d'ingredients
Farcir els motlles en forma de petxina
Coure-ho al forn (200º) entre 20 i 25 minuts.
Deixar-les refredar sobre una reixa. Un cop fredes ja es poden menjar! 😋😍

Iogurt líquid de maduixa

Recepta escrita  i pintada per la Xènia, la petita xef

Les vacances ens regalen temps, estones per gaudir més en calma aquelles coses que durant el curs potser ens costa més perquè tenim més activitats. Aquests dies aprofitem per posar-nos a la cuina amb els meus petits i transmetre'ls el que a mi m'apassiona. Embrutem estris, remenem masses, llepem els dits i escurem les restes... i sobretot, gaudim plegats d'una estona a la cuina. 
Aquesta és una recepta ben especial perquè la Xènia, la petita aprenent de xef l'ha escrit a mà i l'ha ben decorada amb el seu estil tant particular i per a mi, tant espectacular. És una artistassa del dibuix! 
Us animem a totes les famílies a provar aquestes receptes plegats i a explicar-nos en aquest blog la vostra experiència! Esperem llegir-vos!

QUÈ necessitem?

Un iogurt de maduixa
colorant vermell


COM es fa?

Triturar el iogurt de maduixa amb la batedora
Afegir el colorant fins que quedi el to de rosa que busquem
Barrejar amb una cullera fins que quedi ben homogeni.

Una palla de color ben divertida i apunt per "xarrupar"! 😋😋😋

També teniu la possibilitat de fer el iogurt líquid més natural i el gust de maduixa que sigui amb maduixes triturades.

Iogurts líquids de maduixa

Coca de Sant Joan amb crema

Coca de Sant Joan amb crema

La nit de Sant Joan és d'aquells nits especials que any rere any sempre esperem. Els petitons amb ganes de fer soroll i sabent que és una nit que aniran a dormir més tard de l'hora habitual. Els més grans, amb ganes de fer un bon brindis, mossegar amb delit la típica "coca amb llangonissa" (almenys els osonencs) i també és una nit que recordem els que ja no hi són. És per això que quan arriba la nit, després d'uns bons petards per fer una mica de "soroll", alcem els ulls aprofitant que la nit és clara i serena, i mentre els petits els hi envien un petó volador, els més grans els abracem amb el cor ara i sempre. Nit de Sant Joan, la nit més màgica de l'any.

És una nit de benvinguda a l'estiu, de celebrar la nit més curta de l'any, de cremar el llorer a la barbacoa, de somiar, d'estar entre amics i familiars, de gaudir, de viure i sobretot, de ser feliç entre els nostres. 

I què millor que celebrar-ho amb aquesta coca, recepta provinent de l'Escola de cuina Terra d'Escudella (un pèl versionada perquè no hi he posat aigua d'azahar ni anís en pols) que ens va proporcionar un dels seus alumnes. Gràcies @cuinoergosum, és espectacular! 

Què necessites?

• 500 gr de farina de força
• 50 gr de llevat fresc
• 75 gr de mantega
• 100 gr de sucre
• 6 gr de sal
• 2 ous
• 115 gr d'aigua aproximadament
• 30 ml d'anís del mono
• Ratlladura de pell de llimona i de taronja
• Pinyons
• Fruita confitada

Per a la crema pastissera veure la recepta que vaig publicar al blog.

Com es prepara?

1. Per una banda, barrejar tots els ingredients secs: farina, sucre, sal, ratlladura de pell de llimona i de taronja i finalment, la mantega i el llevat fresc.
2. Batre els ous.
3. Escalfar en un bol l'aigua.
4. Afegir als ingredients secs, els ous, l'aigua ben calenta i també l'anís del mono.
5. Amassar tots els ingredients fins que estigui ben elàstica.
6. Deixar reposar 20 minuts dins d'un bol i tapant amb un drap.
7. Fer dues boles i formar les coques. Poden ser allargades o bé rodones.
8. Untar-les amb oli d'oliva i pintar-les amb ou.
9. Deixar reposar uns minuts més i llavors ja es pot tirar el sucre (sigueu generosos) i posar-hi la crema pastissera (si es vol), els pinyons i les fruites confitades.
10. Enfornar durant 15 minuts cada coca a 190-200º.
11. Un cop surt del forn, remullar amb anís del mono.

BON PROFIT I BONA REVETLLA DE SANT JOAN!

Banitsa de crema pastissera i fruits vermells

Banitsa farcida de crema

Torna una de les meves especialitats: els postres. Dolços, cremosos, cruixents, amb un toc d'àcid... una combinació prou rica com per despertar tots els sentits! Uns postres que es mengen pels ulls però que alhora fan venir salivera des de la primera queixalada i mentre sents el cruixeix de la massa filo daurada entre les dents. En aquesta ocasió, han estat uns postres fruit d'un dels sopars "belly cooking" que una de les dansarines encara manté viu després d'aquell primer "belly cooking" a casa 7 anys enrere..., i la veritat és que se li ha d'agrair que així sigui i alhora que en el darrer sopar ens fes descobrir aquests postres tant bons que vaig ajudar a cuinar-los a la cuina de casa seva. Només començar a cuinar aquests postres ja vaig saber que serien el candidat perfecte per provar-los un dia a casa pels meus. I així ha estat. El seu nom és "banitsa" i ens va explicar l'Olga que el va descobrir en un dels seus viatges espectaculars d'estiu a Bulgària. En aquest cas n'és una variant a la catalana i el farcit podreu intuir que pot variar segons la creativitat de cadascú. En aquesta ocasió, el farciment és un combinat de crema pastissera amb fruits del bosc que li donen aquest toc d'acidesa tant refrescant! Però no us enganyeu amb la frescor, són uns postres que atipen i molt! Us animeu a cuinar-los?

QUÈ NECESSITES?

• 8 fulls de massa filo (quantitats per a 4 peces)
• fruits vermells
• 2 ous
• 1/2 litre de llet
• 100 gr de sucre
• 4 cullerades de farina fina de blat (Maizena), aprox 80 gr
• sucre en pols
• 1 branca de canyella
• pell d'una llimona
• mantega 

COM ES PREPARA?

1. En primer lloc cal preparar la crema pastissera (us enllaço a una recepta que tinc al meu blog). Hi ha varietat de receptes. En aquesta ocasió, vaig posar les quantitats següents extretes dels companys de la cuina de casa. Primer de tot vaig batre els ous, després vaig afegir el sucre i vaig ben barrejar amb la batedora. Després vaig afegir la farina i finalment vaig incorporar lentament la llet una mica tèbia. La barreja es posa en un cassó al foc i juntament amb la pell de llimona i la branca de canyella que hi afegim es cou durant uns 10 minuts a foc baix vigilant que no se'ns cremi i que la crema s'espesseixi el que convingui.
2. Després ja es pot començar a preparar l'altre part que explico a continuació.
3. Untar una primera làmina de massa filo amb la mantega tova (i amb l'ajuda d'un pinzell)
4. Sobreposar-hi una segona fulla i repetir el procediment d'untar amb mantega.
5. Farcir el cantó llarg de la massa filo amb 3-4 cullerades de crema pastissera (dibuixant una línia recta).
6. Posar-hi al damunt algun tros de fruits vermells.
7. Cobrir el farciment enrotllant alhora les dues làmines de massa filo ja farcides (com si fos un caneló).
8. Cargolar el caneló.
9. Cal coure durant 30 minuts a 200º (dalt-baix).
10. Un cop cuit, retirar i cobrir amb una mica de sucre en pols i alguns fruits vermells.
11. Cal repetir aquest procediment per a cadascuna de les peces que es vulguin preparar. En queda una ració molt generosa, per tant, decidiu la quantitat de fulls de massa filo que us calen en funció dels convidats que tingueu. 

BON PROFIT !

Te marroquí

Preparació i brindis amb te marroquí

Avui la Kaouzar ens ha preparat aquest te marroquí que hem tingut l'honor de poder tastar després de l'àpat que hem fet a casa. Ja feia temps que tenia ganes de veure com es prepara el te marroquí "en directe", n'havia tastat d'altres vegades a les festes del carrer sant Pere i l'havia trobat exquisit! Ha estat enriquidor i aquí us deixo un breu de resum de com preparar aquest te marroquí que és tant i tant bo (però tant i tant dolç que llavors cal equipar-se bé i anar a cremar-ho una mica, ni que siguin 10 minuts ;-)). Us animo a provar-lo i sobretot a compartir-lo en tan bona companyia com la d'avui! Gràcies!

Què necessites?

1 litre d'aigua 

2-3 cullerades soperes (no plenes) de te verd -amb flors de gessamí-

menta fresca

7 cullerades soperes de sucre

Com es fa?

1. En un cassó es posa a bullir l'aigua.
2. S'hi afegeixen 7 cullerades soperes de sucre molt generoses.
3. Quan arrenca el bull s'afegeix el te verd i es deixa bullir durant uns 5 minuts.
4. Mentrestant, a dins la tetera s'hi posa la menta fresca (agafar-ne un grapat i tallar-la per la meitat amb les dues mans perquè desprengui encara més l'essència).
5. Damunt de la menta posar-hi una mica de sucre.
6. Quan ja ha bullit el te, es posa a dins la tetera.
7. Abans de servir-lo, cal alçar la tetera amb una mà i amb l'altra agafar un got que s'omple fins a la meitat de te. 
8. Es torna a bolcar el te a dins la tetera i cal repetir aquesta operació almenys 3 vegades. D'aquesta manera es barreja bé i va prenent color. Hi ha qui fa aquesta operació fins a 15 vegades i el te es va enfosquint cada cop més.

BON PROFIT !

Pastís de pastanaga amb un toc de nous (carrot cake)

@Lanuriac  Pastís de pastanaga i toc de nous (2018)

Els que em coneixeu sabeu que tinc certa debilitat per a la reposteria. M'agrada fer pastissos, compartir-los amb la família i amics i també assaborir-los. Per tant, un complet! Segueixo a blogaires, miro programes de cuina i fins i tot practico idiomes com l'anglès mirant-me a la Rachel Khoo. Fa uns dies va cuinar un espectacular Carrot Cake i se'm va fer una salivera que em vaig dir que aquest pastís l'havia de provar quan tingués una estona lliure. A més, a la meva filla gran li xifla la pastanaga, i vaig pensar que seria un pastís a provar per quan vinguin celebracions i aniversaris! Ara bé, tenir estones lliures per fer pastissos és complicat amb canalla, malgrat pots convertir-los en aliats i que t'ajudin una estona. Ells en gaudeixen i a tu t'agrada compartir aquesta afició amb ells. Ahir vaig tenir una estona lliure a la tarda, mentre queia un xàfec espectacular d'estiu, i vaig aprofitar de tirar endavant el meu propòsit! I aquí ho teniu, el resultat és espectacular i el més important: deliciós. De receptes de pastís de pastanaga n'hi ha centenars, i ahir em vaig basar sobretot en la de "bojos per la cuina". Si en teniu ocasió, us animo a provar-lo!

Què necessites?

Ingredients per a la base principal del pastís

• 400 gr de pastanaga ratllada (si la ratlleu manualment us estalvieu un dia de gimnàs! Treballareu bíceps i tríceps!)
• 100 gr de nous pelades i picades (no molt fines)
• 200 gr de farina (jo he utilitzat la farina de blat)
• 1 sobre de llevat (jo he utilitzat Royal però n'hi ha d'altres que també van bé) 
• 4 ous
• un pessic de sal
• un pessic de nou moscada ratllada
• ½ cullerada de postres de canyella mòlta
• 300 g de sucre moreno
• 180 gr d'oli (jo l'he utilitzat d'oliva però a moltes receptes anoten oli de gira-sol) 
• mantega per untar el motlle

Ingredients per a la cobertura del pastís (opcional, si no voleu tant de greix us ho podeu estalviar)

• 200 g de formatge cremós (jo he utilitzat Philadelphia)
• 50 g de mantega pomada
• 80 g de sucre moreno
• un pelet de sucre de vainilla

Com fer-lo?

En primer lloc preparem la base. Utilitzem un motlle quadrat (però és opcional, també es podria utilitzar rodó o allargat tipus "plumbcake").

1. Barregem els ingredients sòlids següents: farina (tamisada), llevat, pessic de sal i nou moscada.

2. Afegim els ous prèviament batuts, l'oli, la canyella i el sucre. Ho barregem bé (si cal amb l'ajuda de la batedora) perquè no quedin grumolls.

3. Afegim els ingredients protagonistes: la pastanaga ja ratllada i les nous a trossos petits. Així quan mengem el pastís en trobarem més el gust.

4. Aboquem tota la massa resultant a dins del motlle que prèviament haurem ben untat amb mantega per ajudar a desammotllar. 

En segon lloc preparem la cobertura (com hem dit és opcional). Utilitzem un bol mitjà per barrejar-ho amb comoditat.

1. Barregem els ingredients següents: formatge cremós, mantega pomada, sucre morè i sucre de vainilla.

2. Amb l'ajuda de la batedora assegurem que no quedin gromolls.

@Lanuriac 2018 (pastís de pastanaga amb toc de nous)

Finalment, quan tenim la base refredada i desemmotllada, afegim la cobertura i fem els talls que ens convingui per a servir el plat. En aquesta ocasió he optat per fer els talls quadrats. És un pastís consistent (i un pèl greixós) i és una bona mesura per acompanyar un bon esmorzar, fer un final de dinar pompós o per acompanyar un te o un cafetó a mitja tarda.

Ratafia feta a casa

Ratafia feta a casa

El poeta Jacint Verdaguer va escriure sobre el "Tracte fet" entre bisbes en un mas mentre prenien una copa d'una beguda "sense nom". Aquest és un dels origens d'on prové el nom de la ratafia (rata fiat = tracte fet). D'això ja fa molts i molts anys... El 4 de juny ens vam llevar a l'hora dels senyors (un regal dels menuts de casa!). Dubtàvem entre visitar les alfombres de flors que vesteixen els carrers d'alguns pobles per Corpus o embriagar-nos amb l'olor de la fira d'herbes remeieres a Vilanova de Sau. La suma de tot plegat ens va portar a collir herbes pels volts de La Guixa amb un objectiu: rata fiat! Tinc ganes de compartir amb tots vosaltres el nostre projecte (compartit amb la meva parella) que ens ha servit per divertir-nos, fer activitats en família i per aprendre del nostre entorn. Hem collit herbes, hem consultat llibres, hem preguntat, hem estès i assecat herbes damunt la taula del menjador, hem olorat molts dies la ratafia mentre estava a "sol i serena", hem desitjat que arribés el dia per tastar-la, hem fet moltes fotografies de tot el procés, hem après... I avui, diumenge 22/07, que els 40 dies de maceració han finalitzat, vull compartir amb vosaltres aquesta experiència tant "deliciosa" amb vosaltres. 

QUÈ necessites?

El més important: temps i paciència.

Ingredients:
Del bosc: 
Herbes aromàtiques (flor o fulla) i espècies

• 15 nous verdes (5 nous per litre d'aiguardent)
• Fulles d'olivera, sajolida, tarongina, menta, maria Lluïsa, ruda, llimoner, sàlvia, llentiscle, llor, orenga
• Flor de til·la, camamilla, espígol, rosa, calèndula, ginesta, malva, saüc, farigola, clavell d'espècie (o clau), sajolida, llimoner, sàlvia
• Arrel de regalèssia

Del celler:
3 litres d'aiguardent (un cop macerat amb les herbes i colat, n'han quedat 2 litres i mig).
L'aiguardent l'hem comprat al celler Simeó Parareda Feu de Calldetenes.

Del supermercat:
1 litre i 200 gr d'aigua
1 Kg i 200 gr de sucre
1 branca de canyella
Llavors de cardamom (2) i de matafaluga (1 grapat)
Anís estrellat

Amb aquestes mesures han sortit unes 6 ampolles, aproximadament de 750 ml cadascuna (les ampolles d'anís del mono o de moscatell són boniques per reomplir-les de ratafia un cop buides!).

COM fer-lo?

Segons la Wikipedia, la ratafia és un licor elaborat a partir de la maceració de diferents fruits (nous verdes), herbes (menta) i espècies (nou moscada, canyella) en un alcohol de base, generalment aiguardent. A continuació us explicaré breument els diferents processos a seguir per fer una ratafia familiar. 

Activitat 1. Sortida als entorns de La Guixa i a l'hort de Prenafeta

Selecció d'algunes herbes que porta la nostra ratafia,
l'assecat i la noguera amb les nous verdes.

Aquesta és una activitat familiar que pot ser ben divertida i que alhora serveix per aprendre sobre el que tenim al nostre entorn. Hem conegut un pilot d'herbes que a partir d'ara ja reconeixerem millor.
Les herbes i les nous verdes es cullen pels volts de Sant Joan. Nosaltres les vam collir a principis de juny.

Activitat 2. Maceració. 40 dies a sol i serena

Aquesta potser és la part de la preparació que més acord hi ha quan llegeixes altres receptes per Internet o ens els llibres de referència com el d'en Jaume Fàbrega titulat "El llibre de la ratafia" que vaig agafar en préstec de la biblioteca local. Es tracta de posar totes les herbes dins d'un pot prou gran perquè hi càpiga tot (herbes i aiguardent), tapar-ho bé (recomanen que el tap sigui de suro) i deixar-ho a l'exterior durant 40 dies, a sol i serena. Nosaltres vam iniciar la maceració el dia 13 de juny.

Activitat 3. Preparació final de les ampolles de ratafia

Recull d'imatges dels diferents moments de la
preparació de la nostra ratafia familiar

Hem dedicat tot un matí de diumenge (22 de juliol) a preparar el que serà la nostra primera ratafia familiar. En primer lloc ha calgut colar la ratafia (hem utilitzat el colador gran) que l'hem deixat en una olla. Després, en una altra olla he preparat l'almívar. N'he fet 3 tandes (amb un total de 1 litre i 200 grams d'aigua i 1 Kg i 200 grams de sucre) perquè hem anat provant el gust de la ratafia fins que hem trobat el punt de dolçor que ens ha convençut. Al final hem abocat la ratafia a les ampolles amb un embut i cap al nostre petit "celler" familiar que està fresc i fosc. Pel que he anat llegint sembla que cal deixar reposar la ratafia fins a Setmana Santa, Nadal o el que la paciència et deixi... Us he de confessar que avui, després de tots es tasts que hem fet per trobar-li el punt de dolçor hem brindat amb un parell de copes que han amorosit uns flams d'ou de postres exquisits. Us animo a provar-los, no us decebran.

Activitat 4. Gaudir de la ratafia en bona companyia

Aquesta és la darrera activitat que tothom té ganes de que arribi ben aviat. Tastarem la ratafia en bona companyia, de ben segur, i rumiaré forces plats que tenen la ratafia com a complement i que miraré de publicar també al blog.
Mentrestant, agrair a la sogra Prenefatenca per la quantitat d'herbes proporcionades del seu meravellós hort i que ens va ajudar a collir sota la pluja i a la meva germana que va regalar el pot a en Josep i que ha servit per macerar durant 40 dies la ratafia. I evidentment, al meu còmplice i company de viatge que ha compartit aquesta il·lusió des del primer moment: collint herbes, anat a la cerca d'un celler que venguessin aiguardent i que ha fotografiat i preparat aquest reportatge amb imatges tant fantàstiques.

BON PROFIT!

Castanyes a l'estil de la besàvia Angelina

Un any més i una nova castanyada. La mare ha tret la pols de la "paella" històrica que any rere any s'encarrega d'acollir un grapat de castanyes que tot ballant a ritme de txa-txa-txa es van torrant damunt de l'escalfor del foc! Amb el temps, tot canvia. Nosaltres som més grans i la família creix amb els més menuts, però hi ha coses que continuen sent-hi i l'essència de la castanyada hi és present. Les famílies es troben al voltant del foc per fer-se passar el fred de novembre, comparteixen la mateixa taula i passen una estona agradable en companyia dels més menuts que són l'ànima de la festa! Moltes tradicions passen de pares a fills i en aquest cas, de besavis a besnéts, perquè aquesta manera de torrar les castanyes nosaltres l'hem après de la nostra àvia i qui sap si els nostres menuts continuaran torrant-les a l'estil de la seva besàvia. I qui sap d'on va heretar aquest estil la meva àvia. En tot cas, l'hem tingut ben present durant tot el dia i malgrat la seva salut és molt dèbil, la meva mare ha volgut fer de castanyera a l'estil "Angelina", amb la paella que la meva àvia ja hi torrava castanyes quan la mare era petita, i jo li he volgut retre aquest petit homenatge compartint amb tots vosaltres aquesta tradició. Les castanyes eren: boníssimes! La paella ja ha fet la seva feina i tornarà a reposar a l'armari amb ganes que la facin sortir novament a la propera castanyada familiar.
Ja ho sabeu, si us ve de gust provar-ho, aquí ho comparteixo amb vosaltres!

QUÈ necessites?

1 Kg de castanyes
4-5 fulles de col
Vi ranci o vi 
 

COM es couen?

1. Fer un tall a les castanyes per la part més plana. 
2. Encendre el foc.
3. Esquitxar amb les mans una mica d'aigua damunt les castanyes.
4. Torrar les castanyes amb la paella especial per coure-les (té forats!).
5. Tapar les castanyes amb unes fulles de col i tapar la paella.
6. Remoure les castanyes de tant en tant.
7. A mitja cocció, remullar-les amb vi ranci o vi negre.
8. Un cop ben torrades, retirar les castanyes i tapar-les amb paper de diari. Es pot fer una paperina.
9. Pelar-les i menjar-se-les abans no es refredin acompanyat d'un bon vi dolç, mistela o vi ranci (a gust del consumidor).

BON PROFIT I BONA CASTANYADA!

Menú de tardor a Vilanova de Sau

Tardor al parc de Vilanova de Sau

"Diumenge tot és possible" (M. Nicolau).

El meu país és tant petit, entona en Llach, però alhora és ple de petits racons per descobrir, persones a qui val la pena conèixer i menjars que cal tastar almenys en una ocasió... Avui ens hem regalat un diumenge d'aquells que de tant en tant ens permetem donar-nos el gust. Puc dir que avui hem "fet diumenge" i ens hem regalat una excursió a un poble d'uns 300 habitants que tenim ben a prop de casa i que coneixem bé perquè l'hem visitat en diferents ocasions. Als que no el coneixeu, us recomano que visiteu Vilanova de Sau. Petit, tranquil, bufó i molt ben cuidat que té quatre carrers que vistos des de Google Maps semblen una forquilla! Un poble que té de tot: un restaurant que et farà llepar els dits, un parc infantil que és la delícia dels petits, una botiga de queviures molt ben equipada i unes vistes magnífiques del Collsacabra que meravellen als grans. Només entrar al poble, el restaurant "El Ferrer de Tall", al Passeig Jacint Verdaguer, on la jove mestressa Lídia us atendrà amb un somriure a la cara i amb una energia inesgotable.

Menú especial de tardor

No acostumo fer entrades al blog de cuina que no siguin per compartir amb vosaltres les receptes que cuino jo mateixa (qui sap si un dia tinc la sort de cuinar un d'aquests deliciosos plats, el dolç potser?!?), però avui faig l'excepció tenint en compte que es tracta del restaurant d'una amiga meva de l'època de la universitat (i d'això ja comença fer uns quants anys) on justament fa uns mesos vaig descobrir que hi tenia amagada a la cuina una blogaire (cuinera professional) que fa uns anys vaig començar a seguir perquè em va captivar la passió que encomanava per la cuina i més concretament pels dolços. Si no la coneixeu, no us deixeu perdre el llibre de cuina de "Margarides i albercocs". Doncs bé, com us deia, la mestressa del restaurant El Ferrer de Tall es pot considerar una afortunada perquè té als fogons la cuinera Maria Nicolau, gran professional de qui avui he tingut la sort de tastar els seus plats i també de conèixer-la personalment. Un autèntic plaer, Maria, pel teu art i sobretot pel que em va captivar de tu: la teva passió per la feina que fas!  Realment, Maria, fas honor al que tu mateixa vas dir als catorze anys: "tinc tot l'entusiasme a oferir i res a perdre". Us deixo un petit tast en imatges dels plats que hem degustat al restaurant, ben asseguts i tranquils en una sala de menjador modesta i senzilla però on ens hi hem sentit ben acollits i ben servits.

Truita de riu fresca amb vi blanc, pernil i crema d'ametlles

 (principals)

Cigaletes amb oli de pernil ibèric (primers)

Bacallà gratinat amb romesco i espinacs amb panses (principals)

Pastís de formatge

Mona de Pasqua de la UE Llagostera

Mona futbolera de la "UE Llagostera"

Els qui em coneixeu ja m'haureu sentit dir darrerament que tinc una àvia centenària. Sí, sí, centenària! Malgrat ja fa uns anyets que és difícil que ens podem comunicar com abans, tinc present moltes de les vivències que he compartit amb ella. I moltes frases. La que repeteixo darrerament és que "la vida és una roda". Tot, per sorprenent que ens sembli, es va repetint. Neixen nous infants, es produeixen nous conflictes, es construeixen i es rehabiliten nous edificis, mor gent gran i no tant gran, es celebren aniversaris, es transmeten algunes de les aficions de pares a fills, i es concentren els aficionats per veure el seu equip de futbol preferit. I criden: goooooooooool! I la pilota corre, s'embala, frena i continua rodolant. I com la pilota, la vida també va rodant. I després d'un any en segueix un altre. I torna a venir la Pasqua, les mones, els fillols i les ganes de celebrar-la amb la família i veure somriure els infants. Sapiguem gaudir-ne!

 

QUÈ necessites?

Pa de pessic
8 ous
250 gr de sucre
250 gr de farina
2 cullerades de postres de llevat

Farciment:
Crema pastissera (podeu consultar la recepta aquí)


Cobertura:
Cobertura de "rovell" (gema)
3 ous sencers
Sucre (aprox. 200 gr, el pes total dels 3 ous pesats amb closca)
Unes gotes de suc de llimona
Ametlles trossejades

Decoració:
Figura de xocolata  (xocolater: Àlex Cortichs -Bcn-)
Plomes d'oca tenyides de colors vius

COM fer-la?

Pa de pessic

1. Separar les clares dels rovells.
2. En un altre bol, barrejar el llevat amb la farina. Reservar.
3. Muntar els rovells a punt de neu amb la batedora i anar-hi afegint poc a poc el sucre.
4. Amb una potència inferior, continuar batent tot afegint els rovells d'ou.
5. Seguint batent a baixa potència, afegir la farina i llevat tamisat. 
6. Untar el motlle (d'uns 26 centímetres aproximadament) amb mantega i abocar-hi la barreja.
7. Posar-ho a coure dins del forn, prèviament calent a 180º, durant 35 minuts. Assegurar-nos que està cuit punxant el mig.
8. Un cop cuit, obrir la porta del forn i deixar-ho reposar a dins del mateix forn durant 5 minuts.
9. Treure-ho del forn, desemmotllar-ho i deixar-ho reposar damunt d'un paper de forn i al damunt d'una reixa fins que es refredi.
10. Un cop refredat, ja està llest per partir el pa de pessic en dues o tres meitats que farcirem (en aquesta ocasió, amb crema pastissera).
11. Pel damunt i els laterals, s'hi posa la crema de rovell. Als laterals es cobreixen amb l'ametlla trossejada.

Rovell

1. Batre els ous i barrejar-los amb el sucre i unes gotes de llimona en un bol d'acer inoxidable i a foc baix.
2. Anar barrejant fins que es vagi espessint i quedi com una crema.
3. Abocar-ho damunt d'un paper de forn i deixar-ho refredar.
4. Un cop fred, ja es pot utilitzar per cobrir els laterals i la part superior de la mona.

BON PROFIT i bona Pasqua !

Mona de Pasqua, decoració Paw Patroll / Patrulla Canina

Mona amb els Dog Patroll (2016)

Una nova Quaresma i és temps que els padrins regalin mones als seus fillols! N'hi ha de tots tipus i totes fan il·lusió! Sobretot, als més petits! Aquest any la temàtica ha estat molt "canina". Uns dibuixos que arrasen a totes les cases - o això ens pensem nosaltres! -. Uns gossos molt valents que salven a molta gent. N'hi ha per a tots els gustos, de tots colors (rosa, verd, blau, taronja...) i agraden tant a nens com a nenes! Aquí us deixo amb la mona d'aquest any. La recepta, la mateixa de sempre. La decoració, evidentment, diferent! Així que, us animo a provar-la! Els protagonistes de la mona... aviam si ho endevineu els que sou pares!

 

QUÈ necessites?

Pa de pessic
8 ous
250 gr de sucre
250 gr de farina
2 cullerades de postres de llevat

Melmelada d'albercoc o préssec

Cobertura:
Cobertura de "rovell" (gema)
3 ous sencers
Sucre (aprox. 200 gr, el pes total dels 3 ous pesats amb closcla)
Unes gotes de suc de llimona

COM fer-la?

Pa de pessic

1. Separar les clares dels rovells.
2. En un altre bol, barrejar el llevat amb la farina. Reservar.
3. Muntar els rovells a punt de neu amb la batedora i anar-hi afegint poc a poc el sucre.
4. Amb una potència inferior, continuar batent tot afegint els rovells d'ou.
5. Seguint batent a baixa potència, afegir la farina i llevat tamisat. 
6. Untar el motlle (d'uns 26 centímetres aproximadament) amb mantega i abocar-hi la barreja.
7. Posar-ho a coure dins del forn, prèviament calent a 180º, durant 35 minuts. Assegurar-nos que està cuit punxant el mig.
8. Un cop cuit, obrir la porta del forn i deixar-ho reposar a dins del mateix forn durant 5 minuts.
9. Treure-ho del forn, desemmotllar-ho i deixar-ho reposar damunt d'un paper de forn i al damunt d'una reixa fins que es refredi.
10. Un cop refredat, ja està llest per partir el pa de pessic en dues o tres meitats que farcirem (en aquesta ocasió, amb melmelada d'albercoc).
11. Pel damunt i els laterals, s'hi posa la crema de rovell.

Rovell

1. Batre els ous i barrejar-los amb el sucre i unes gotes de llimona en un bol d'acer inoxidable i a foc baix.
2. Anar barrejant fins que es vagi espessint i quedi com una crema.
3. Abocar-ho damunt d'un paper de forn i deixar-ho refredar.
4. Un cop fred, ja es pot utilitzar per cobrir els laterals i la part superior de la mona.

BON PROFIT i bona Pasqua !

Pastís rosa de petit suisse

Pastís rosa

Hi ha olors, textures i gustos que ens remeten a la infantesa. La veritat és que tinc un record entranyable dels dies que es convertien en "especials" per algun motiu culinari tant simple com menjar-se un petit suisse. No sé si era pel color de l'embàs, per la mida, pel gust o pel simple fet de ser diferent dels típics iogurts blancs que el dia que la mare havia comprat petit suisse es convertia en un moment del dia "especial". No sé què deu sentir la meva filla quan menja els actuals "Danonino". En tot cas, la cara que posa quan intenta obrir emocionada la tapa per llepar-la fins a no deixar-hi res i per veure quina lletra de l'abecedari hi surt -esperant amb delit la seva inicial, que a dia d'avui encara no li ha aparegut!- no té preu. -Tanca els ulls mama. Espera! Encara no, encara no, encara no... Ara!, em diu. I llavors obro els ulls, me la miro i mig traient la llengua m'ensenya la lletra que li ha sortit. En aquesta ocasió, un nou pastís per endolcir una festa. I val a dir que és el primer tros de pastís que es menja sencer! De moment ha sortit poc de pastissos, però aquest, se'l va menjar tot. No sé si influïda pel color, pel gust o pel fet d'haver-me ajudat a cuinar-lo. En tot cas, tot un èxit en tots els sentits! Us invito a provar-lo!

QUÈ necessites?

Per la base:
100 gr de galetes Maria

40 gr de mantega

Per la primera capa:
6 "Danonino" de maduixa
200 ml de nata líquida per muntar
5 fulles de gelatina
200 ml de llet
100 gr de sucre
Colorant vermell especial cuina

Per la cobertura:
1/2 pot de melmelada de maduixa
2 fulles de gelatina

COM fer-lo?

• Per fer la base, triturar les galetes ben fines i barrejar-les amb la mantega a temperatura ambient. Cal que quedi una massa homogènia. 
• Repartir la massa sobre d'un motlle desemotllable.

• Per la primera capa, posar en remull uns minuts les 5 fulles de gelatina en aigua freda. 
• Escalfar 100 ml de llet i dissoldre-hi les fulles de gelatina un cop escorregudes. 
• Remenar bé fins que es disolguin les fulles de gelatina. 

• En un bol, barrejar-hi la resta de a llet, el sucre, la nata líquida i els petit suisse. Afegir-hi la llet amb la gelatina.
• Posar-hi unes gotes de colorant vermell per pujar el to "rosa" del pastís.
• Abocar-ho damunt la base de galeta i deixar quallar 1 hora a la nevera.

• Per la cobertura, posar en remull 2 fulles de gelatina en aigua freda.
• Escalfar en un plat dues cullerades d'aigua i dissoldre-hi les dues fulles de gelatina un cop escorregudes.
• Escalfar una mica la melmelada perquè sigui més liquosa i colar-la per un colador (cal que sigui fina). Afegir-hi la gelatina i remenar-ho.
• Abocar la cobertura al damunt, com a última capa.
• Deixar quallar 1 hora a la nevera.
• Desemmotllar i servir-ho ben fresc.

BON PROFIT !

Pastís de princesa de gel

Pastís d'aniversari

Tots tenim un dia a l'any que és especial per a nosaltres. Un dia en què som els protagonistes de la història, de la festa, de la celebració, del ball. El dia del nostre aniversari és un dia màgic. I sobretot, esdevé màgic quan ho vivim si som o ens sentim infants. 
Quan era petita, també m'agradaven els contes de princeses. Les celebracions, festes i banquets apareixien en moltes de les històries principesques d'aquella època (Ventafocs, Blancaneus, La bella i la bèstia, Aladín...). Les cançons acabaven de reforçar la història i provocar-te "pell de gallina" quan la miraves una vegada i una altra a la televisió. I els vestits solien ser llargs i amb un color predominant: el blanc, el groc, el blau, el rosa... Les coses amb els anys no canvien tant com ens pensem, i ara toca que somiïn les nostres petites princeses i nosaltres, les mares, fem tots els esforços per ajudar-les a complir els seus petits somnis. Tenim la màgia de l'experiència i amb la pràctica dels anys aquesta vegada he construït aquest dolç pastís, estil "Frozen", amb la mirada posada en robar-li un somriure a la meva filla al moment de treure el postre. Llums apagats, espelmes enceses, il·lusió apunt i que comenci a sonar la música: Let it go! Surt el pastís i la música es barreja amb la cançó del per molts anys! 

Ja veureu que és relativament fàcil fer aquest pastís. És una versió doble de la recepta que ja teniu penjada de pastís de melmelada de maduixa cobert de xocolata blanca. En aquesta ocasió, he sobreposat dues bases de pastís (mides: 25cm i 21 cm), una sobre l'altra i l'he acabat de decorar dels costats amb coco i pels voltants, amb perletes blaves. I evidentment, a dalt de la torre: l'Elsa!

QUÈ necessites?  (per a 1 pastís)

Pa de pessic

• 6 ous
• 125 gr de sucre glas
• 1250 gr de farina
• 1 cullerada rasa de llevat

Cobertura de xocolata blanca

• 100 gr de xocolata blanca (per fondre)
• 20 gr de xarop de glucosa (en trobareu pots de 100 gr en botigues de cupcakes)
• 50 gr del suc d'una llimona
• 55 gr d'aigua mineral
• 40 gr de sucre llustre
• 2 làmines de gelatina
• 75 gr de nata líquida (35%)

Melmelada de maduixa

Coco ratllat
Decoració: perletes blaves, galetes amb fondant, etc.

COM fer-lo?

Pa de pessic

1. Separar els rovells de les clares. Les clares les reserven a la nevera i els rovells els barregem amb el sucre. Amb una batedora podem ajudar-nos perquè agafi un color molt més blanquinós i dupliquem el volum.
2. Afegim la farina tamisada i el llevat i ho remenem bé.
3. Muntar les clares i afegir-la amb la resta de manera molt delicada perquè no es desmuntin.
4. Untar un motlle amb mantega i abocar-hi la massa.
5. Enfornar-ho a 170º durant 25 minuts aproximadament.

Un cop refredat el pa de pessic, el partim per la meitat i el farcim de melmelada.

Cobertura de xocolata blanca

1. Remullar la gelatina amb aigua freda perquè quedi ben hidratada.
2. Tallar la xocolata blanca en trossos petits i fondre-la al microones durant 1 minut dins d'un recipient ben tancat.
3. Escalfar en un cassó la nata, el sucre, l'aigua, el suc de llimona i el xarop de glucosa. Deixar-ho bullir a foc baix durant 3 minuts.
4. Incorporar-ho amb la xocolata blanca i la gelatina escorreguda.
5. Deixar refredar la cobertura fins que arribi a uns 25º i incorporar-ho damunt del pastís.

Damunt del pastís, afegir-hi les perletes blaves i el que desitgeu per a la decoració més principesca que imagineu! A les vores del pastís, hi he afegit molt de coco ratllat, com si fós neu.

BON PROFIT !