Fideuà de peix

"Que el menjar sigui el teu aliment, i l'aliment la teva medicina" (Hipòcrates).

Entaular-se un diumenge amb la família, els pares, germans i nebots sempre és bonic. I avui ens hem ben entaulat els 10 a la taula de casa. Vam obrir l'estiu amb un sopar al pati per celebrar la revetlla de St. Joan i avui podem dir que hem tancat l'estiu amb una fideuà, un plat que és perfecte per assaborir al voltant de la taula durant l'estiu. Quants de vosaltres no n'heu menjat algun dia d'aquests? Com l'arròs a la paella, és un plat que es pot preparar amb antel·lació i que amb 15 minuts es fa la cocció final dels fideus! Va prou bé per quan en venen uns quants a taula! Jo, per fer-ho àgil i obtenir un bon resultat, utilitzo els brics que hi ha apunt per a donar-li un toc a la fideuà (també quan faig arròs a la paella) i que sempre tinc apunt al rebost per dies com el d'avui. Vaig a explicar-vos resumidament com ho he cuinat aquest matí i a veure si us animeu a casa amb una bona cassola com aquesta. N'hi havia per llepar-se'n els dits!

Què necessites? *

800 gr de calamars frescos
2 llagostins / persona
1 ceba
Sofregit
Brick de caldo de marisc
450 gr de fideus (fideus n.4) 

All i oli

Com es prepara?

1. Fregir un gra d'all i daurar la ceba, tallada a trossos ben petits, i reservar.
2. Enrosir i coure els llagostins i reservar.
3. Tallar a trossos petits els calamars i fregir-los a la cassola amb una mica d'oli. Reservar.
4. Enrossir els fideus i un cop apunt, afegir una mica de sofregit.
5. Afegir la ceba, els calamrs i els llagostins amb els fideus i afegir el caldo ben calent.
6. Coure els fideus durant 15 minuts.
7. Un cop cuits, tapar i deixar reposar uns minuts abans de servir. Se li pot donar un toc per enrossir i enfilar els fideus al forn. 

* Les mides que he anotat són per a 6 comensals. La resta (els més joves de la taula), avui han fet "el salt" a la fideuà i han menjat un plat d'espaguetis! 

BON PROFIT! 

Tallarines amb salsa al pesto

El pati de casa fa olor d'estiu. Després d'un inici de juny ple de preparatius per anar deixant el pati llest per gaudir-ne aquests mesos de calor, amb els petards de la revetlla de Sant Joan podem dir que hem donat per inaugurada la temporada i ara toca recollir-ne els fruits. La verdor de l'alfàbrega i la seva olor que desprèn quan t'hi apropes al vespre mentre la remulles amb la regadora, després d'un dia calorós, avui també ens ha acompanyat durant el dinar que hem fet a la terrassa de casa. Com n'és de fàcil i de bo preparar una salsa al pesto amb unes quantes fulles d'alfàbrega collides en fresc de la terrasseta de casa. Realment és una autèntica simfonia d'olors i colors que el converteixen en un plat perfecte per compartir en bona companyia. A continuació us ho explico, a veure si us animeu!  

Què necessites per la salsa al pesto?

• 40 fulles d'alfàbrega
• Un bon grapat de pinyons
• Un bon raig d'oli d'oliva
• 1 gra d'all

Com es prepara?

A dins d'un pot que ens servirà per passar-hi la batedora, abocar-hi:

1. Els pinyons, que prèviament els haurem passat per la paella amb una mica d'oli. Just remoure una mica i ja està, no cal que es daurin!
2. Les fulles d'alfàbrega que haurem ben rentat si les heu collit, com jo, del vostre planter (aquesta planta ens l'ha proveït el garden Tortadès). 
3. Pelar un gra d'all i tallar-lo a trossos.
4. Afegir oli d'oliva a gust del consumidor.

Un cop tot a dins del pot, hi passem la batedora i ja ho tenim ben llest per condimentar un bon plat de tallarines.

BON PROFIT !

Salsa de calçots

Calçots casolans 

Durant l'any amb els petits, un cop pugem al cotxe per anar de casa a l'escola o quan ens toca fer uns quants quilòmetres el cap de setmana que anem a terres tarragonines, ens agrada escoltar música, molta música. No sabem viatjar sense ella. Un dels CD's que té molt d'èxit és "Do, re, mi, fa fred. L'hivern en cançons!" (La Musca), d'un grup de la Conca de Barberà, i una de les cançons que ens agrada cantar és la dels calçots. Avui, mentre els gaudíem a la terrassa de casa aprofitant el sol d'hivern, l'hem ben cantat mentre els anàvem degustant, un darrere l'altre. Us animo tant a escoltar aquest CD d'aquests conquencs com també provar de preparar a casa vostra la salsa de calçots. És fàcil i queda boníssima! Aquí us deixo un petit fragment de la cançó: 

"Suca, suca, suca el calçot,
suca, suca el calçot que la salsa és ben bona,
mira, mira, mira, mira les mans,
que són negres com el carbó" (Els calçots, "Do, re, mi, fa fred!", La Musca)

Què necessites?
2 grans d'all
150 grams d'ametlles
1 bitxo fregit
un grapat de torradetes
2 tomàquets escaldats
sal
1 tassa d'oli (mida cafè)
1/4 de tassa de vinagre (mida cafè)

Com preparar-la?
1. Picar els alls amb sal.
2. Xafar l'ametlla en un morter.
3. Afegir-hi l'all i després el bitxo i barrejar-ho.
4. Afegir-hi el pa a trossets.
5. Amb el turmix, afegir-hi els tomàquets ja escaldats i el gotet d'oli.
6. Afegir-hi 1/4 de got de vinagre.

I ja tenim apunt la salsa de calçots que podem servir en una cassoleta per a cada començal.

BON PROFIT i bona calçotada!

Fondue de formatges amb base de pa rodó

Pa rodó farcit de fondue de formatges. 1) el pa buidat;
2) el pa farcit amb la barreja (previ a fondre's); 3) el formatge 
fos un cop sortit del forn (esquerra).

Descobrir noves receptes és arriscat, però els que em coneixeu sabeu que m'agraden els reptes. I si comparteixes la taula amb amics que coneixes de fa molts anys saps que si la cosa no surt bé ho entendran... (o això esperes!). La veritat és que ha estat una bona descoberta i que repetirem en d'altres ocasions, doncs és un plat que s'escau d'allò més bé en dies plujosos com el d'avui, en dies freds i ventosos de tardor o en ple hivern després d'una esquiada que et deixen ben cansat i enfredorit i amb ganes de recuperar-te! I a més, tot llegit a Wikipedia he descobert que la fondue de formatge és un plat que en molts països és conegut com a plat típic per a celebracions com el "dia de l'amic", per tant, avui era ideal per fer-ne i l'hem acompanyat d'una bona brasa de carn amb escalivada i moniato. 

La recepta la va compartir amb mi la meva companya de feina durant l'estona del cafè. Ens explicava que la va provar ja farà uns mesos a casa seva després que un amic del seu marit que treballa a la polleria del Mercat Municipal de Vic li expliqués. Gràcies doncs a tots plegats per compartir-la perquè avui ha arribat a la nostra taula. Als que sou amants del formatge, no us la deixeu perdre! Arremangueu-vos les mànigues perquè val molt la pena. I la veritat és que podeu explorar amb tot tipus de formatges i fins i tot amb tot tipus de pa. Avui qui ha abraçat aquest formatge fos ha estat un rodó de mig del forn de La Guixa però també hem comentat que seria interessant provar-ho amb panets rodons individuals. Una bona mida per quedar ben a gust! Demà potser tocarà cremar aquest plat tant calòric!  

 

Què necessites?

• 1/2 Kg de pa rodó
• 1 ceba petita
• 50 gr de formatge de cabra
• 150 gr de formatge Emmental
• 120 gr de formatge semicurat de vaca
• Bossa de 200 gr de variat de 4 formatges  (emmental, gouda, cheddar, curat)
• 1 raig de vi
• Maionesa (2 cullerades soperes)

Com fer-ho?

1. Tallem el pa rodó (tallem de dalt com si fos un barret)
2. Buidem el pa de dins (com si féssim una carabassa de Halloween). Les restes del pa les guardem per menjar-les amb la fondue o en una altra ocasió.
3. Ratllem tots els formatges i els posem en un bol.
4. Tallem ben petita la ceba.
5. Ho barregem tot amb un parell de cullerades soperes de maionesa.
6. Hi afegim un bon raig de vi blanc.
7. Deixem un dit de marge i tapem el pa amb el seu "barret".
 8. Emboliquem bé el pa rodó amb un paper de plata.
9. Ho enfornem a 180º durant 1 hora ben generosa.
10. Servir just sortir del forn ben calent.
11. Es pot acompanyar amb palets de pa, patata, carn...

BON PROFIT !

Canelons d'espinacs, panses i pinyons

Cassoletes de canelons 

Els que ja em coneixeu sabeu que quan rasco una mica de temps m'arremango les mànigues i em poso a la cuina. M'agrada cuinar per veure gaudir a taula els que la comparteixen al meu costat, veure que assaboreixen el menjar. Sabeu que tinc debilitat pel dolç (de fet, és la meva especialitat i mai falten postres quan cal celebrar alguna cosa). Però avui ha anat de plat principal. Necessitàvem un plat que havia de ser fàcil de preparar al moment, quan ja tens els convidats a taula, i que es pogués preparar amb antelació. En aquesta ocasió hem cuinat a quatre mans per acollir, mai millor dit, als companys de l'OMA, que són realment "molt acollidors"! Han gaudit dels canelons, sí, però hem compartit a taula d'altres plats, tots ells molt benvinguts (hummus, pica-pica variat, nachos, vermut, amanida...). A destacar però el moment "dolç" del dia: els postres! Aprofito aquesta entrada per recomanar-vos que consulteu la recepta del te marroquí que hem vist fer i tastar. Una especialitat que als que ens agrada el dolç no ens hi podem resistir, no tenim un no, i menys, servit amb la tetera metal·litzada ("barrad") autèntica del país. Tot un luxe! 

Què necessites?

Plates apunt per la beixamel 

1Kg 800 gr d'espinacs frescs
40 plaques de canelons
100 grams de pinyons
un bon grapat de panses
formatge per gratinar

Per la beixamel:
60 g de mantega
60 g de farina
1 litre de llet
una mica de nou moscada
sal

Com fer-los?

1. Fregir amb una mica d'oli els espinacs frescos en una cassola juntament amb els pinyons i les panses. Afegir-hi un toc de sal.
2. Els espinacs deixen anar aigua. Per tant, caldrà deixar-los al colador una estona per rebaixar-ne la humitat.
3. En un cassola amb aigua calenta, bullir les plaques de canelons durant 15 minuts (o segons indiqui el tipus de placa de caneló que hàgiu comprat).
4. Un cop cuit, posar les plaques en una cassola amb aigua freda. Evitarà que s'enganxin.
5. Repartir les plaques cuites damunt de la taula (si voleu és recomanable posar-hi un drap a sota.
6. Farcir els canelons amb la barreja d'espinacs, panses i pinyons.
7. Enrotllar-los i posar-los dins de la plata del forn.
8. Mentre escalfem el forn, ja es pot començar a preparar la beixamel.
9. En un cassó, es posa la mantega a fondre. Anirà fent xup-xup i quan redueixi el soroll ja s'hi pot afegir la farina (si preferiu, tamisada ajuda a que es facin menys grumolls).
10. Escalfar la llet una mica i afegir-ne un parell de cullerots amb la farina i la mantega. Veureu que queda una pasta espessa que es desenganxa del cassó. Això voldrà dir que ho he lligat bé.
11. La resta de llet ja es pot anar afegint i caldrà barrejar a foc baix uns 20 minuts.
12. Durant aquesta estona, afegir la sal i la nou moscada al vostre gust.
13. Abocar la beixamel damunt de la plata dels canelons.
14. Repartir trossos de mantega per la plata i cobrir amb el formatge que caldrà gratinar-lo al forn.

Un cop gratinat, ja ho tenim calent i apunt per servir a taula!

BON PROFIT !

Canelons a l'estil de l'àvia

Canelons 

Menjar canelons és una tradició instaurada a moltes cases. És curiós però en tots aquests anys no m'havia arremangat mai les mànigues per fer-ne de principi a fi. Havia fet de pinxe de cuina moltes vegades, això sí, farcint i enrotllant. En aquesta ocasió vaig decidir fer un cop de cap per preparar un menú de festa per celebrar l'aniversari del nostre petitó. Tenia ganes de cuinar però amb els fills costa una mica fer plats massa el·laborats, els que en teniu ja sabreu de què us parlo. Per sort, un dia a casa els avis la meva mare ens va explicar com els feia ella els canelons. I caram! Semblaven més ràpids perquè no s'havia de fer el rostit i estaven boníssims! Així que després d'explicar-me el secret, em vaig animar a fer-los. I aquest és el resultat que m'animo a compartir amb vosaltres. De veritat, val la pena!

Què necessites?

2 paquets de pasta de canelons (Pavo)
1/2 Kg de carn picada de porc
1/2 Kg de carn picada de vedella
1 pot de foie gras d'ànec
2 cebes mitjanes
Sal i pebre
Formatge per gratinar

Ingredients per la beixamel
60 gr de mantega
60g de farina
1 litre de llet

Com fer-los?

1. Escalfar aigua calenta i durant 20 minuts remullar la pasta de canelons (és el que anotava a les instruccions del paquet de canelons Pavo). De tant en tant, remenar perquè no s'enganxin.
2. Treure la pasta i col·locar-la damunt d'un drap de cuina.
3. Farcir la pasta amb la carn dels canelons.
4. Anar-los col·locant a dins la plata del forn.
5. Abocar la beixamel i el formatge per gratinar.

Per fer la carn dels canelons:
1. Tallar ben petita la ceba, salar una mica i fregir-la. Separar-la.
2. Fregir amb una mica d'oli la carn picada.
3. Afegir la ceba amb la carn picada, remenar bé i barrejar-hi el foie gras perquè ajudi a compactar la carn.
4. Salpebrar al gust.
5. Deixar reposar la carn fins que estigui tèbia o freda.

Per fer la salsa beixamel:
1. Fondre la mantega. Quan faci bombolles està apunt per afegir-hi la farina.
2. Abocar la farina poc a poc i anar barrejant amb una cullera de fusta perquè no quedin grumolls.
3. Poc a poc afegir la llet calenta i seguir barrejant. Al principi ha de quallar, després ja no caldrà anar tant en compte.
4. Un cop acabem, tirem la beixamel per damunt dels canelons.

Bon profit !

Menú de tardor a Vilanova de Sau

Tardor al parc de Vilanova de Sau

"Diumenge tot és possible" (M. Nicolau).

El meu país és tant petit, entona en Llach, però alhora és ple de petits racons per descobrir, persones a qui val la pena conèixer i menjars que cal tastar almenys en una ocasió... Avui ens hem regalat un diumenge d'aquells que de tant en tant ens permetem donar-nos el gust. Puc dir que avui hem "fet diumenge" i ens hem regalat una excursió a un poble d'uns 300 habitants que tenim ben a prop de casa i que coneixem bé perquè l'hem visitat en diferents ocasions. Als que no el coneixeu, us recomano que visiteu Vilanova de Sau. Petit, tranquil, bufó i molt ben cuidat que té quatre carrers que vistos des de Google Maps semblen una forquilla! Un poble que té de tot: un restaurant que et farà llepar els dits, un parc infantil que és la delícia dels petits, una botiga de queviures molt ben equipada i unes vistes magnífiques del Collsacabra que meravellen als grans. Només entrar al poble, el restaurant "El Ferrer de Tall", al Passeig Jacint Verdaguer, on la jove mestressa Lídia us atendrà amb un somriure a la cara i amb una energia inesgotable.

Menú especial de tardor

No acostumo fer entrades al blog de cuina que no siguin per compartir amb vosaltres les receptes que cuino jo mateixa (qui sap si un dia tinc la sort de cuinar un d'aquests deliciosos plats, el dolç potser?!?), però avui faig l'excepció tenint en compte que es tracta del restaurant d'una amiga meva de l'època de la universitat (i d'això ja comença fer uns quants anys) on justament fa uns mesos vaig descobrir que hi tenia amagada a la cuina una blogaire (cuinera professional) que fa uns anys vaig començar a seguir perquè em va captivar la passió que encomanava per la cuina i més concretament pels dolços. Si no la coneixeu, no us deixeu perdre el llibre de cuina de "Margarides i albercocs". Doncs bé, com us deia, la mestressa del restaurant El Ferrer de Tall es pot considerar una afortunada perquè té als fogons la cuinera Maria Nicolau, gran professional de qui avui he tingut la sort de tastar els seus plats i també de conèixer-la personalment. Un autèntic plaer, Maria, pel teu art i sobretot pel que em va captivar de tu: la teva passió per la feina que fas!  Realment, Maria, fas honor al que tu mateixa vas dir als catorze anys: "tinc tot l'entusiasme a oferir i res a perdre". Us deixo un petit tast en imatges dels plats que hem degustat al restaurant, ben asseguts i tranquils en una sala de menjador modesta i senzilla però on ens hi hem sentit ben acollits i ben servits.

Truita de riu fresca amb vi blanc, pernil i crema d'ametlles

 (principals)

Cigaletes amb oli de pernil ibèric (primers)

Bacallà gratinat amb romesco i espinacs amb panses (principals)

Pastís de formatge

Hamburguesa de vedella a la catalana

És habitual que a finals de setmana, o bé els divendres o bé en cap de setmana en què hi ha partit de futbol, moltes famílies optin per un sopar fàcil de preparar i ràpid de menjar. Un sopar diferent, més informal, un sopar en què no t'entaules massa i pots degustar-lo mentres mires la televisió. Les pizzes, els Big Mac, poden ser alguns dels plats que sovint entren a les llars a finals de setmana. Ja siguin encarregats o preparats a la cuina de casa. En aquesta ocasió, he optat per versionar el típic entrepà d'hamburguesa que s'acostuma a trobar en les cadenes de menjar ràpid americanes, tot versionant-lo amb productes "a la catalana", com ara són una hamburguesa de vedella de la comarca d'Osona, la salsa de calçots d'origen tarragoní o una bona escalivada. I combinant tots aquests productes, en surt un entrepà que amb un plis-plas està preparat i apunt per llepar-se'n els dits. Ja ho veureu, us animeu a provar-lo?

QUÈ necessites? (per a 2 persones)

2 panets

2 hamburgueses de vedella

4 talls de formatge d'ovella
salsa de calçots

escalivada

 

Com fer-la?

1. Tallem els panets per la meitat
2. Untem els panets amb la salsa de calçots
3. Posem un tall de formatge d'ovella
4. Al damunt, afegim una mica d'escalivada
5. Al mig, posem l'hamburguesa un cop cuita
6. Després, afegim un altre tall de formatge d'ovella
7. Afegim una mica més d'escalivada
8. Ja podem tancar el panet i menjar-nos-el!

BON PROFIT !

Patates i pomes farcides de botifarra negra i brie, amb crema Vichisoise

Patates i poma al forn farcides
de botifarra negra, amb crema de porros

Un any mes s'acosta el Dijous Llarder i botifarra menjaré. En aquesta ocasió, la idea del plat sorgeix mentre estic menjant una crema Vichisoise. Durant l'hivern, quan el fred és ben present, acostumo a fer caldo setmanalment i així els vespres un bon caldo t'ajuda a recuperar-te del fred i dels refredats. Amb les verdures del caldo, algun dia fas una variant i menges una crema de verdures. Però l'altre dia, em va venir de gust fregir una mica de porro i patates i aprofitar una resta de caldo per preparar una deliciosa crema Vichisoise. Rumiant amb el dijous llarder i amb la recepta de febrer que podria enviar a la Cooperativa Plana de Vic (on hi col·laboro) i al mateix temps degustant la saborosa crema amb gust de porro i de patata, se'm va acudir que podia farcir unes patates amb botifarra negra... I perquè no també unes pomes, doncs sovint la patata i la poma són un bon acompanyament d'una cassola de pollastre de pagès al forn... I perquè no pelar les patates amb un pelador súper fashion que tenim a casa, li donaria un toc al plat encara més original! I renoi, dit i fet, ja vaig tenir decidit el plat que us presento a continuació i que espero que proveu aquesta setmana o quan en tingueu la ocasió.

QUÈ necessites?   (per a 2 persones)

6 patates rodones petites o mitjanes
2 pomes
250 gr de botifarra negra
250 gr de crema Vichisoise
Formatge brie

COM fer-les?

1. Pelar les patates i les pomes amb el pelador. En aquesta ocasió, he utilitzat un pelador similar al que us enllaço. En cas que no en tingueu, podeu optar per buidar únicament el cor de la poma i la patata, o sinó, partir les patates i les pomes per la meitat i buidar-les de dins.
2. Paral·lelament, triturar amb el túrmix la botifarra negra i fregir-la un instant a la paella.
3. Farcir les patates i les pomes amb la botifarra negra i algun tros de formatge brie.
4. Els cors de les patates també els podem coure i menjar-nos-els.
5. Anirem col·locant les patates, els cors i les pomes en una plata per anar al forn.
6. Tirar-hi un raig d'oli i posar-ho a coure al forn, prèviament calent (180º), durant aproximadament 1 hora. Comprovarem que està cuit punxant amb un ganivet o forquilla.
7. Servirem el plat amb un plat fondo, on de base hi posarem crema Vichisoise i al damunt, una poma, els cors i tres patates rodones farcides de botifarra negra i formatge brie per persona. Una altra opció per substituir la crema Vichisoise (que en aquesta ocasió he utilitzat la de Mas el Guiu) seria una salsa al roquefort.

BON PROFIT !

Quiche de pernil salat i bolets

La quiche, un plat francès perfecte per evitar que quedin restes de menjar a la nevera. En aquesta ocasió, condimentada amb trossos de pernil salat i un variat de bolets que hi cantaven els àngels. Ja sabeu que si us tempta el món de les quiche, també podeu probar alguna altra recepta que tinc penjada el bloc, com la de coliflor i carabassa. La majoria de les vegades, la pasta brisa també la faig a casa. Per tant, teniu la opció d'amassar-la vosaltres mateixos (veureu que la recepta és molt fàcil) o sinó, a qualsevol supermercat trobareu a la venda làmines de pasta brisa. Animeu-vos!
 

Què necessites?

Quiche de pernil salat i variat de bolets

100 gr de pernil salat

200 gr de variat de bolets en conserva

200 gr de nata líquida per cuinar

1 ceba

3 ous

100 gr de formatge parmesà

sal, pebre, herbes provençals

1 làmina de pasta brisa
 

Com fer-la?

1. Posar la pasta brisa en un motlle rodó. Punxar-la amb una forquilla i coure-la durant 8-10 minuts (amb el forn prèviament calent a 200º) fins que es dauri una mica.
2. Retirar la pasta brisa.
3. Paral·lelament, fregir una ceba.
4. Abocar-la en un bol, i barrejar-ho juntament amb la nata líquida, els ous batuts, el pernil salat tallat a trossos petits, els bolets en conserva també tallats i el formatge parmesà i condimentar-ho al gust (amb sal, pebre i si us agraden, també herbes provençals).
5. Abocar la massa dins del motlle amb la pasta brisa ja mig cuita.
6. Enfornar la quiche a 180º durant 35-40 minuts. Un cop cuit, es pot servir calent o deixar-ho refredar i menjar-ho fred.

BON PROFIT !
 
* Aquesta recepta ha estat el·laborada amb productes de La Cooperativa Plana de Vic, en el marc de la campanya "Les receptes Top Xef" on hi col·laboro com a blogaire gastronòmica. Us animo a visitar-la: us avanço que està plena de bones idees per a esmorzar, dinar, berenar i sopar!

 

Caldo nadalenc

La carn d'olla un cop cuita

De nou, s'acosta el Nadal i a moltes llars de molts catalans s'impregna una olor que ens recorda que ben aviat arribarà el dia de menjar al voltant de la taula una exquisida escudella i carn d'olla. Els que em coneixeu bé sabeu que la sopa de galets és un dels meus plats preferits. En aquesta ocasió, he preparat un caldo com els d'abans, que preparaven molts àvies i que encara preparen moltes mares, i que evidentment, havia de preparar jo mateixa un dia o altre! Com que en aquest bloc ja vaig publicar la recepta de sopa de galets farcits, en aquesta ocasió publicaré únicament com preparar el caldo, per no repetir-me massa!

QUÈ necessites?

Aigua 
Verdures: 3 pastanagues, 1 porro, api, 1 patata mitjana, 1 ceba, 1 nap, 1 xirivia
Carn: panxeta ibèrica salada, ossos de vedella, orella de porc, peus de porc, espinada de porc, pit de xai, pilota i botifarra negra (això us ho poden preparar a la mateixa carnisseria)

COM preparar-lo?

La carn i les verdures
abans de preparar el caldo, dins de l'olla

1. En una olla, abocar l'aigua. Els litres dependran de la capacitat de la vostra olla. És recomanable utilitzar una olla de gran capacitat (3-5 litres!). El que sobri, sempre el podeu congelar.
2. Afegir-hi les verdures (pastanaga, porro, ceba, patata, api, nap, xirivia) rentades i tallades a trossos.
3. Afegir-hi tota la carn.
4. Deixar-ho bullir almenys una hora i mitja. Teniu també la opció de fer-ho amb l'olla pressió i llavors el temps pot ser entre 20-30 minuts aproximadament.
5. La carn d'olla resultant del caldo us pot servir per preparar una gustosa escudella i carn d'olla o preparar una sopa de fideus o de galets. Fins i tot, es pot aprofitar per elaborar d'altres plats, per exemple, un cous-cous de carn d'olla.

BON PROFIT !

* Aquesta recepta ha estat el·laborada amb productes de La Cooperativa Plana de Vic, en el marc de la campanya "Les receptes Top Xef" on hi col·laboro com a blogaire gastronòmica. Us animo a visitar-la: us avanço que està plena de bones idees per a esmorzar, dinar, berenar i sopar!

Crema de meló amb pernil salat

Ha estat un estiu ben estrany, poc assoleiat. Potser no ha invitat massa a prendre el sol però malgrat tot ha fet força calor per tenir ganes de prendre alguna orxata, batuts, clares i d'altres refrescs que són propis de l'estiu. Per tancar el mes d'agost, us invito a provar aquesta crema de meló ben refrescant que us pot servir tant d'aperitiu com per fer un bon berenar. Ja veureu que és molt fàcil de preparar. 

QUÈ necessites?

1/2 meló
1/4 litre de llet
Pernil salat

COM es fa?

1. Tallar el meló a trossos i posar-lo en un bol.
2. Triturar el meló amb la batedora.
3. Afegir-hi una mica de llet.
4. Deixar-ho refredar a la nevera.
5. Tallar el pernil a trossos ben petits.
6. Per a la decoració, podeu fer boles de meló i servir-les com un pinxo.
7. Servir la crema en un got transparent un cop sigui ben fred.

BON PROFIT !

* Aquesta recepta ha estat el·laborada amb productes de La Cooperativa Plana de Vic, en el marc de la campanya "Les receptes Top Xef" on hi col·laboro com a blogaire gastronòmica. Us animo a visitar-la: us avanço que està plena de bones idees per a esmorzar, dinar, berenar i sopar!

Broquetes de pollastre amb pinya

Broquetes a la brasa

Diuen que tot torna, i els plats que feia sovint la mare a casa també. Quan hi havia broquetes a casa, el trobava un plat sencill, divertit i associat a les vacances d'estiu! Aquest cap de setmana, aprofitant el bon temps, va ser idoni per recuperar aquests pinxos de pollastre amb pinya que es van coure a la brasa i van vestir la taula d'un bon picnic, acompanyats d'unes patates chips i d'una bona amanida com a entrant. I si teniu canalla, què millor que donar l'entrada al plat tot cantant: "En Pinxo va dir a en Panxo: vols que et punxi amb un punxó? I en Panxo va dir a en Pinxo: punxa'm però a la panxa no!". Ja em direu si les heu provat i si us han agradat! 

QUÈ necessites?

• 2 pits de pollastre
• 1/2 pinya natural
• 1 pebrot verd
• 1 pot de tomàquets Cherry  
• Sal, pebre, all

COM fer-les?

1. Barrejar el suc de mitja llimona amb sal, pebre i all tallat ben petit.
2. Afegir-hi el suc d' 1/4 de pinya escorreguda.
3. Tallar a daus el pit de pollastre.
4. Deixar macerar el pollastre entre 2 i 3 hores a la nevera.
5. Tallar a daus o a tires el pebrot.
6. Muntar les broquetes intercalant els daus de pollastre amb la pinya, el pebrot i els tomàquets Cherry.
7. Coure les broquetes a la brasa. 
8. Un cop cuites, ja es poden retirar i servir.

BON PROFIT !

  * Aquesta recepta ha estat el·laborada amb productes de La Cooperativa Plana de Vic, en el marc de la campanya "Les receptes Top Xef" on hi col·laboro com a blogaire gastronòmica. Us animo a visitar-la: us avanço que està plena de bones idees per a esmorzar, dinar, berenar i sopar!

Canelons de Cal Pep

"Cada dia surt el sol i tot recomença" i què millor que aprofitar un dia esplèndid per fer cames, gaudir de la natura i del nostre entorn i per dinar, menjar-se en bona companyia uns canelons freds preparats a casa, com els de la fotografia. Trobo que són ideals pel temps estival que ja es deixa entreveure en dies com avui. Així doncs, aquí teniu una nova recepta: un plat ideal per quan fa la calor. Qui diu que a l'estiu no es poden menjar canelons? Doncs sí que es pot! Com veureu, tant el farcit com la salsa poden tenir moltes variants, només cal navegar una mica per Internet i veureu un munt d'idees més. En aquesta ocasió, he versionat la recepta de Cal Pep i m'he atrevit a substituir la maionesa o salsa rosa per una salsa romesco. A veure si us agrada! 

Canelons d'estiu

QUÈ necessites?

8 plaques de caneló
3 ous
1/2 pot de pebrot escalivat
1 llauna de tonyina
Un grapat d'olives
Tomàquet fregit
Salsa romesco

COM fer-los?

Pel farciment:

1. Coure els ous. Deixar refredar, pelar-los i tallar-los a trossos.
2. En un bol, afegir la tonyina, les olives, el pebrot i el tomàquet fregit.
3. Triturar-ho tot amb el minipimer.
4. Deixar-ho reposar una estona a la nevera.

Pels canelons:

1. Coure 12 minuts, amb aigua bullent, les plaques de caneló. Tirar-hi un raig d'oli perquè no s'enganxin.
2. Retirar les 8 plaques i deixar-les escórrer.
3. Farcir els canelons i enrotllar-los.
4. Estirem les plaques i cobrim els canelons amb la salsa romesco (al gust del consumidor).
5. Es pot decorar el caneló amb algunes tires de pebrot escalivat i d'olives.

BON PROFIT !

* Aquesta recepta ha estat el·laborada amb productes de La Cooperativa Plana de Vic, en el marc de la campanya "Les receptes Top Xef" on hi col·laboro com a blogaire gastronòmica. Us animo a visitar-la: us avanço que està plena de bones idees per a esmorzar, dinar, berenar i sopar!

Ous farcits

Un plat senzill de preparar i que agrada a la gent! Un plat que preparava sovint la mare quan era adolescent. Un plat que vaig començar a fer quan calia portar alguna cosa de menjar els dies que ens trobàvem amb la colla i fèiem les primeres trobades gastronòmiques. Recordo especialment un St. Joan a Tona, en què vam fer un concurs dels millors plats i precisament aquest en va resultar ser un dels mereixedors del gran premi: una cullera de fusta! Us animo a provar-lo, ja veureu. Fàcil i bo. Què més es pot demanar?

QUÈ necessites?

• 4-6 ous
• 2 llaunes de tonyina
• 1 pot de maionesa
• Pebrots del piquillo
• Herbes provençals 

COM fer-los?

1. En un pot, col·locar els ous, afegir-hi l'aigua i coure'ls durant 10-12 minuts.
2. Retirar-los i pelar els ous.
3. Tallar-los per la meitat i buidar el rovell.
4. En un bol, barrejar el rovell amb la tonyina i la maionesa (2 cullerades soperes). Amb una forquilla, anar-ho aixafant i barrejant fins que quedi una massa compacta.
5. Farcir els ous durs amb una cullera petita.
6. Espolvorejar amb un toc d'herbes provençals i decorar-los amb una tira de pebrot del piquillo.

BON PROFIT !

* Aquesta recepta ha estat el·laborada amb productes de La Cooperativa Plana de Vic, en el marc de la campanya "Les receptes Top Xef" on hi col·laboro com a blogaire gastronòmica. Us animo a visitar-la: us avanço que està plena de bones idees per a esmorzar, dinar, berenar i sopar!

Amanida de brots tendres d'espinacs amb formatge de vaca i anous

"Una plata d'enciam, ben amanida, ben amanida... Una plata d'enciam, ben amanida amb oli i sal". De ben segur molts de vosaltres heu cantat en alguna ocasió aquesta cançó: quan ereu ben jovenets, a l'escola amb els companys de classe i la mestra o a casa amb els pares, o potser no fa massa (una mica més grandets), amb els vostres fills, nebots o els fills dels vostres amics! Avui us presento aquesta amanida ben fresca, plena de vitamina A, molt verda i gustosa. Vaja, un primer plat que es posa d'allò més bé aquests dies tant calorosos que ens està portant aquest mes de març. Enlloc d'enciam, en aquesta ocasió hem fet l'amanida amb uns brots tendres d'espinacs que provenen de l'hort dels sogres! Us animo a provar-la i ja em direu si us ha agradat!
 

Què necessites?

• Formatge pur de vaca
• Un grapat d'anous
• Un manat d'espinacs
• Mel de pagès
• Oli d'oliva
• Vinagre de mòdena

 

Com preparar-la?

1. Rentar els espinacs, escorre'ls, tallar-los i disposar-los damunt del plat.
2. Tallar el formatge pur de vaca a daus.
3. Repartir per sobre algunes anous.
4. Per a la vinagreta de mel, en un bol barrejar 1 cullerada sopera de mel de pagès, afegir-ne 1 de vinagre de mòdena i 3 d'oli d'oliva. Remenar-ho bé abans d'amanir.


BON PROFIT !

* Aquesta recepta ha estat el·laborada amb productes de La Cooperativa Plana de Vic, en el marc de la campanya "Les receptes Top Xef" on hi col·laboro com a blogaire gastronòmica. Us animo a visitar-la: us avanço que està plena de bones idees per a esmorzar, dinar, berenar i sopar!
 

Menú clàssic: un passeig de somni entre núvols i estrelles gastronòmiques

La casa. El Celler de Can Roca

Dret i amb un posat amable. Ens dóna la benvinguda el germà amb més veterania. "Estem molt contents de ser aquí", li diem. Amb les jaquetes encara posades, entrem a la cuina ben encuriosits. Seguim a una jove i amable cambrera. A l'esquerra, un seguit de rajoles-pissarra amb tot de plats anotats. Imagino una mà que amb el guix escriu les idees que sorgeixen de nous plats... Innovant, planificant, provant i experimentant... Un munt de cuiners amunt i avall, dones i homes, joves i no tant joves... d'aquí i d'altres països del món. Davantals grisos, jaquetes i barrets blancs... Un petit recorregut a dins les entranyes d'un restaurant que els crítics gastronòmics qualifiquen com el millor del món! Penso que és una sort poder-hi ser i poder-ho viure...
Tres, dotze, vint-i-quatre, quaranta-vuit... Passen les hores i a primera hora del matí em desperta el so del despertador que em recorda que "és l'hora de llevar-se i s'ha acabat dormir". Upali, upali! Però aquests dos darrers dies m'he llevat amb un record ben diferent del que podia tenir fa una setmana. De nou, em ve al cap un pensament recorrent: seria bonic escriure un petit post per mostrar-vos a tots vosaltres, que sou lectors de blocs gastronòmics i segurament bons amants de la gastronomia, el que podria resumir com un festival de sensacions al millor restaurant del món! Sí, sí, ho heu llegit bé! El fet és que expressar amb paraules tot el grapat de vivències que vaig viure el dissabte passat se'm fa difícil i potser aquesta és la raó de pes que ha provocat aquest silenci de post... Ho havia de pair... I així ho he fet. Després que hagin passat totes aquestes hores, he arribat a la conclusió que és una experiència que s'ha de viure i que us recomano que experimenteu si en teniu ocasió. És cert que el cost que té a primer (i a últim) cop d'ull et deixa amb la boca oberta... Sí, val molts diners, ho confesso, i fa mal a la butxaca, però com tot a la vida, s'ha de prioritzar. És cert que no es pot fer tot el que un vol, però de tant en tant, si es pot, val la pena aprofitar-ho i viure-ho intensament. Com de ben segur hi ha persones que prioritzaran presenciar al preu que sigui l'estrena del disc d'un cantant que és el seu ídol, també existeixen els amants del bon menjar que es poden deixar caure a dinar o sopar en un restaurant d'una, dues o tres estrelles! Sobretot a aquests darrers són als qui em dirigeixo amb aquest post, i vaja, dir-vos que val la pena anar-hi almenys una vegada a la vida, sobretot ara que tenim la sort que s'hagi designat el millor restaurant del món "al costat de casa"! Aquí, a Catalunya! Més complicat hauria estat agendar una cita com aquesta, feta amb un any d'antel·lació, si haguéssim hagut de viatjar en alguna altra part del món. A més del cost del menú, afegiu-hi el transport i l'allotjament! Però no ha estat així, i hem tingut la sort de cara doncs hem pogut deixar en bones mans els nostres petits de casa i gaudir entre amics d'un menú clàssic a El Celler de Can Roca! Un somni fet realitat, mai millor dit! Una experiència més a les nostres vides. Un dissabte gastronòmic per no oblidar, en bona companyia i amb bon menjar. Malgrat feia un dia gris, que podíem apreciar a través dels vidres del triangular menjador, vam estar envoltats de tres estrelles -els Roca-, i la lleugera pluja em va transportar a una nit ben màgica, una nit en què cauen les llàgrimes de Sant Llorenç i tot esdevé possible! Aquí doncs us deixo aquestes instantànies dels "estels fugaços" que van "ploure" damunt la segona taula, caiguts del cel per diferents mans (algunes més càlides i expertes que d'altres...) i que al llarg de tres hores vam anar veient, sentint i degustant amb tots els nostres sentits. Avui hem tornat a dinar i també soparem, com cada dia. Potser enyorarem aquells resplendents plats i alhora fugaços estels! Per sort, en vam captar la instantània i si les noves tecnologies ens ho permeten, podrem recuperar-ne per molt de temps les imatges i recordar el dia per molts i molts anys! Benvinguts i bon viatge pel "menú clàssic del Celler de Can Roca"! Tot un somni.



1. Moments sorprenents i emocionants a El Celler de Can Roca.




2. Menjant-se el món a El Celler de Can Roca. Mèxic, Perú, Xina, Marroc i Corea. Em captiva la dolçor marroquina: ametlles, rosa, mel, safrà, ras el hanout, iogurt de cabra.




3. Concert de percussió amb un sublim timbal de poma i foie gras amb oli de vainilla. El 1r plat més apreciat pels 4 començals. Amb ganes de reproduir-lo a la cuina de casa. Cal buscar la recepta! O potser algú ja la té i la vol compartir?


4. Gustós brou de calamars i parmentier de calamars amb pebre vermell fumat. Al centre, sorpresa amb puré de patata.


5. Alegre, artístic i variat en gustos: llenguado a la brasa amb oli d'oliva, fonoll, pinyons, bergamota i taronja. Endevina quin és quin!


6. Descoberta del peix Roger, despullat d'espines i molt melós, acompanyat d'un brou de les seves espines, nyoquis de patates, taronja, cerfull i safrà. Brutal la dedicació per treure totes les espines, una a una!


7. Canvi d'alçada. Deixem l'olor i la brisa del mar... Donem pas al garrí ibèric amb meló, taronja i remolatxa. Cruixent inicialment, tot seguit carnosíssim...


8. Potent i gustosíssima oca a la royal. Vidriosa i sorprenent remolatxa.


9. Després d'un respir a l'estil dels Roca, encetem el tast del dolç per excel.lència. Un nou cim i volem cap al núvol de llimona: crema de bergamota, granissat d'aigua destil·lada de llimona, gelat de magdalena, sucre de llimona. Un cop ben degustat, un lleuger respir d'un dolç perfum. Car però fresc i bo.


10. L'estrella de la casa. Quin postre! Amb làctic del ripollès. Sonor, vistós i gustós postre làctic: dolç de llet, gelat d'ovella, escuma de recuit d'ovella, iogurt d'ovella i un juganer núvol làctic. L'hem premiat com a 2n millor plat del menú clàssic.


11. S'acaba aquest magnífic viatge amb uns petits fours que deixen amb ganes de repetir... El millor de tots, el menut daurat farcit de praliné... Potser agosarada però no deixa res a envejar al praliné fet a quatre mans en aquest mateix bloc, amb el torró de praliné d'ametlles.


12. I de beguda, descartem el maridatge de vins per a la nostra poca expertesa (i pel cost considerable que té...) i escollim de la carta una ampolla de vi negre de Can Baldiri, de Sta. Coloma de Farners,a més de l'aigua de casa els Roca destil·lada per una empresa francesa... Sorprenent tenint en compte la bona aigua que ens regala el Montseny...



BON PROFIT !