Bombes de pernil salat amb dàtils i ametlles crocants

A la foto, les bombes de pernil ja apunt
i la petita xef escrivint i decorant el nom de la recepta

Avui ens hem animat a participar al 1r concurs de tapes que ha organitzat l'Associació de Veïns de Sentfores-La Guixa en motiu de la Festa Major. I dic que "ens hem" perquè avui he tingut la inestimable companyia de la meva princesa, la petita-gran xef de casa nostra! La veritat és que ha estat una experiència ben divertida. És la primera vegada que ens aventurem d'aquesta manera, i ja ens veieu, a quatre mans muntant aquesta tapa tant i tant bona que vaig aprendre de la meva mare i que justament va fer per primera vegada fa 7 anys, quan vam celebrar el bateig de la que avui és la petita-gran xef de casa. Com llegireu a continuació, no us caldrà gaire infraestructura ni tampoc gaires ingredients. Només una estoneta per muntar aquestes tapes que són perfectes per un dia que us calgui un bon aperitiu. Llegiu, anoteu i sobretot, proveu de cuinar!!! No us n'arrepentireu! 

Què necessites?

200 gr de pernil salat
200 gr de formatge fresc (tipus Philadelphia)
Ametlla crocant
6-8 dàtils

Com es preparen?

• Trossejar els dàtils ben menuts.
• En un bol, barregem el formatge fresc amb l'ametlla i els dàtils.
• De cada tall de pernil, tallar-lo per la meitat (com un quadrat) i posar-los sobre un motlle rodó.
• Farcir el centre del pernil amb la barreja de formatge, l'ametlla i els dàtils.
• Embolicar les boles amb el pernil que fa d'embolcall.
• Presentar les boles farcides (que són com "bombes") damunt d'una plata ben xula.

La llibreta on la gran petita xef de casa i ha guardat la
decoració de la recepta. 

BON PROFIT!

*Aquesta recepta ha estat la guanyadora de la 1a edició del Concurs de tapes que s'ha organitzat a La Guixa i que ha comptat amb un jurat guixenc d'honor: la Mirentxu Riubrogent (mestra de cuina), en Josep Esturi (pastisser al Sofia de Barcelona) i l'Oriol Sala (cuiner de El Gravat de Vic). El premi! Un curs de 2 dies de cuina de Nadal amb la gran mestra Mirentxu. Gràcies!