diumenge, 15 d’octubre de 2017

Menú de tardor a Vilanova de Sau


Tardor al parc de Vilanova de Sau
"Diumenge tot és possible" (M. Nicolau).

El meu país és tant petit, entona en Llach, però alhora és ple de petits racons per descobrir, persones a qui val la pena conèixer i menjars que cal tastar almenys en una ocasió... Avui ens hem regalat un diumenge d'aquells que de tant en tant ens permetem donar-nos el gust. Puc dir que avui hem "fet diumenge" i ens hem regalat una excursió a un poble d'uns 300 habitants que tenim ben a prop de casa i que coneixem bé perquè l'hem visitat en diferents ocasions. Als que no el coneixeu, us recomano que visiteu Vilanova de Sau. Petit, tranquil, bufó i molt ben cuidat que té quatre carrers que vistos des de Google Maps semblen una forquilla! Un poble que té de tot: un restaurant que et farà llepar els dits, un parc infantil que és la delícia dels petits, una botiga de queviures molt ben equipada i unes vistes magnífiques del Collsacabra que meravellen als grans. Només entrar al poble, el restaurant "El Ferrer de Tall", al Passeig Jacint Verdaguer, on la jove mestressa Lídia us atendrà amb un somriure a la cara i amb una energia inesgotable.

Menú especial de tardor
No acostumo fer entrades al blog de cuina que no siguin per compartir amb vosaltres les receptes que cuino jo mateixa (qui sap si un dia tinc la sort de cuinar un d'aquests deliciosos plats, el dolç potser?!?), però avui faig l'excepció tenint en compte que es tracta del restaurant d'una amiga meva de l'època de la universitat (i d'això ja comença fer uns quants anys) on justament fa uns mesos vaig descobrir que hi tenia amagada a la cuina una blogaire (cuinera professional) que fa uns anys vaig començar a seguir perquè em va captivar la passió que encomanava per la cuina i més concretament pels dolços. Si no la coneixeu, no us deixeu perdre el llibre de cuina de "Margarides i albercocs". Doncs bé, com us deia, la mestressa del restaurant El Ferrer de Tall es pot considerar una afortunada perquè té als fogons la cuinera Maria Nicolau, gran professional de qui avui he tingut la sort de tastar els seus plats i també de conèixer-la personalment. Un autèntic plaer, Maria, pel teu art i sobretot pel que em va captivar de tu: la teva passió per la feina que fas!  Realment, Maria, fas honor al que tu mateixa vas dir als catorze anys: "tinc tot l'entusiasme a oferir i res a perdre". Us deixo un petit tast en imatges dels plats que hem degustat al restaurant, ben asseguts i tranquils en una sala de menjador modesta i senzilla però on ens hi hem sentit ben acollits i ben servits.


Truita de riu fresca amb vi blanc, pernil i crema d'ametlles (principals)
Cigaletes amb oli de pernil ibèric (primers)

Bacallà gratinat amb romesco i espinacs amb panses (principals)
Pastís de formatge

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari: