Menú clàssic: un passeig de somni entre núvols i estrelles gastronòmiques

La casa. El Celler de Can Roca

Dret i amb un posat amable. Ens dóna la benvinguda el germà amb més veterania. "Estem molt contents de ser aquí", li diem. Amb les jaquetes encara posades, entrem a la cuina ben encuriosits. Seguim a una jove i amable cambrera. A l'esquerra, un seguit de rajoles-pissarra amb tot de plats anotats. Imagino una mà que amb el guix escriu les idees que sorgeixen de nous plats... Innovant, planificant, provant i experimentant... Un munt de cuiners amunt i avall, dones i homes, joves i no tant joves... d'aquí i d'altres països del món. Davantals grisos, jaquetes i barrets blancs... Un petit recorregut a dins les entranyes d'un restaurant que els crítics gastronòmics qualifiquen com el millor del món! Penso que és una sort poder-hi ser i poder-ho viure...
Tres, dotze, vint-i-quatre, quaranta-vuit... Passen les hores i a primera hora del matí em desperta el so del despertador que em recorda que "és l'hora de llevar-se i s'ha acabat dormir". Upali, upali! Però aquests dos darrers dies m'he llevat amb un record ben diferent del que podia tenir fa una setmana. De nou, em ve al cap un pensament recorrent: seria bonic escriure un petit post per mostrar-vos a tots vosaltres, que sou lectors de blocs gastronòmics i segurament bons amants de la gastronomia, el que podria resumir com un festival de sensacions al millor restaurant del món! Sí, sí, ho heu llegit bé! El fet és que expressar amb paraules tot el grapat de vivències que vaig viure el dissabte passat se'm fa difícil i potser aquesta és la raó de pes que ha provocat aquest silenci de post... Ho havia de pair... I així ho he fet. Després que hagin passat totes aquestes hores, he arribat a la conclusió que és una experiència que s'ha de viure i que us recomano que experimenteu si en teniu ocasió. És cert que el cost que té a primer (i a últim) cop d'ull et deixa amb la boca oberta... Sí, val molts diners, ho confesso, i fa mal a la butxaca, però com tot a la vida, s'ha de prioritzar. És cert que no es pot fer tot el que un vol, però de tant en tant, si es pot, val la pena aprofitar-ho i viure-ho intensament. Com de ben segur hi ha persones que prioritzaran presenciar al preu que sigui l'estrena del disc d'un cantant que és el seu ídol, també existeixen els amants del bon menjar que es poden deixar caure a dinar o sopar en un restaurant d'una, dues o tres estrelles! Sobretot a aquests darrers són als qui em dirigeixo amb aquest post, i vaja, dir-vos que val la pena anar-hi almenys una vegada a la vida, sobretot ara que tenim la sort que s'hagi designat el millor restaurant del món "al costat de casa"! Aquí, a Catalunya! Més complicat hauria estat agendar una cita com aquesta, feta amb un any d'antel·lació, si haguéssim hagut de viatjar en alguna altra part del món. A més del cost del menú, afegiu-hi el transport i l'allotjament! Però no ha estat així, i hem tingut la sort de cara doncs hem pogut deixar en bones mans els nostres petits de casa i gaudir entre amics d'un menú clàssic a El Celler de Can Roca! Un somni fet realitat, mai millor dit! Una experiència més a les nostres vides. Un dissabte gastronòmic per no oblidar, en bona companyia i amb bon menjar. Malgrat feia un dia gris, que podíem apreciar a través dels vidres del triangular menjador, vam estar envoltats de tres estrelles -els Roca-, i la lleugera pluja em va transportar a una nit ben màgica, una nit en què cauen les llàgrimes de Sant Llorenç i tot esdevé possible! Aquí doncs us deixo aquestes instantànies dels "estels fugaços" que van "ploure" damunt la segona taula, caiguts del cel per diferents mans (algunes més càlides i expertes que d'altres...) i que al llarg de tres hores vam anar veient, sentint i degustant amb tots els nostres sentits. Avui hem tornat a dinar i també soparem, com cada dia. Potser enyorarem aquells resplendents plats i alhora fugaços estels! Per sort, en vam captar la instantània i si les noves tecnologies ens ho permeten, podrem recuperar-ne per molt de temps les imatges i recordar el dia per molts i molts anys! Benvinguts i bon viatge pel "menú clàssic del Celler de Can Roca"! Tot un somni.



1. Moments sorprenents i emocionants a El Celler de Can Roca.




2. Menjant-se el món a El Celler de Can Roca. Mèxic, Perú, Xina, Marroc i Corea. Em captiva la dolçor marroquina: ametlles, rosa, mel, safrà, ras el hanout, iogurt de cabra.




3. Concert de percussió amb un sublim timbal de poma i foie gras amb oli de vainilla. El 1r plat més apreciat pels 4 començals. Amb ganes de reproduir-lo a la cuina de casa. Cal buscar la recepta! O potser algú ja la té i la vol compartir?


4. Gustós brou de calamars i parmentier de calamars amb pebre vermell fumat. Al centre, sorpresa amb puré de patata.


5. Alegre, artístic i variat en gustos: llenguado a la brasa amb oli d'oliva, fonoll, pinyons, bergamota i taronja. Endevina quin és quin!


6. Descoberta del peix Roger, despullat d'espines i molt melós, acompanyat d'un brou de les seves espines, nyoquis de patates, taronja, cerfull i safrà. Brutal la dedicació per treure totes les espines, una a una!


7. Canvi d'alçada. Deixem l'olor i la brisa del mar... Donem pas al garrí ibèric amb meló, taronja i remolatxa. Cruixent inicialment, tot seguit carnosíssim...


8. Potent i gustosíssima oca a la royal. Vidriosa i sorprenent remolatxa.


9. Després d'un respir a l'estil dels Roca, encetem el tast del dolç per excel.lència. Un nou cim i volem cap al núvol de llimona: crema de bergamota, granissat d'aigua destil·lada de llimona, gelat de magdalena, sucre de llimona. Un cop ben degustat, un lleuger respir d'un dolç perfum. Car però fresc i bo.


10. L'estrella de la casa. Quin postre! Amb làctic del ripollès. Sonor, vistós i gustós postre làctic: dolç de llet, gelat d'ovella, escuma de recuit d'ovella, iogurt d'ovella i un juganer núvol làctic. L'hem premiat com a 2n millor plat del menú clàssic.


11. S'acaba aquest magnífic viatge amb uns petits fours que deixen amb ganes de repetir... El millor de tots, el menut daurat farcit de praliné... Potser agosarada però no deixa res a envejar al praliné fet a quatre mans en aquest mateix bloc, amb el torró de praliné d'ametlles.


12. I de beguda, descartem el maridatge de vins per a la nostra poca expertesa (i pel cost considerable que té...) i escollim de la carta una ampolla de vi negre de Can Baldiri, de Sta. Coloma de Farners,a més de l'aigua de casa els Roca destil·lada per una empresa francesa... Sorprenent tenint en compte la bona aigua que ens regala el Montseny...



BON PROFIT !