dimarts, 26 de novembre de 2013

Pastafrola (pastís de codony)

Pastafrola
"La vida no és una pastafrola", deia la Mafalda. Es diu que la pastafrola és un pastís artesanal típic de la gastronomia argentina, paraguaia i uruguaia. Una massa coberta amb codonyat que converteix aquest pastís en un postre molt i molt dolç, i molt i molt bo. Però també es diu que aquest pastís és la versió criolla de la Linzer Torte suïssa. En aquest cas, es substitueix el codonyat per confitura de maduixa i es posa essència de canyella a la massa. En aquesta ocasió m'he decantat per la pasta frola doncs tinc molt codonyat a la nevera i al congelador de casa i és qüestió d'anar-lo degustant! És fàcil trobar el moment per fer-ne un mos, però quan acompanya millor és durant l'esmorzar o el berenar juntament amb una tassa ben calenta de llet, cafè, te o mate (aquest últim, molt característic dels argentins). En aquesta ocasió, m'he guiat a partir d'aquesta recepta emesa pel Karakia. Un bon pastís per endolcir el dia a la família, als amics o a nosaltres mateixos. 


QUÈ necessites?


Per la massa:  
(amb aquestes quantitats, hi ha massa per a la base de 2 pastissos)

200 gr. de mantega
200 gr. de sucre
1 ou sencer i 1 rovell
400 gr. de farina
1 sobre de llevat
Ratlladura d'una llimona (o essència de vainilla)

Pel farciment:
Codonyat (veure la recepta)
Vi de Porto

COM fer-lo?
  1. Barrejar la mantega a punt de neu amb el sucre, fins que quedi cremós.
  2. Afegir l'ou batut i el rovell i amassar-ho novament.
  3. Abocar la farina i el llevat i amassar de nou.
  4. Aromatitzar amb la ratlladura de la llimona. 
  5. Estirar la massa i posar-la sobre un motlle (enfarinat o protegit amb paper de forn). Reservar-ne una part.
  6. Paral·lelament, en un cassó s'escalfa el codonyat amb una mica de vi de Porto. Un cop calent, ja es pot farcir la massa.
  7. Amb la massa restant que ha sobrat, tallar-ne algunes tires i disposar-les damunt del codonyat, en forma de reixa. Es pot fer alguna cenefa o altra decoració amb la forquilla.
  8. Coure el pastís al forn, que haurem escalfat prèviament a 180º, uns 30 minuts aproximadament, fins que la massa quedi daurada.
BON PROFIT !

4 comentaris:

  1. Núria... Quina bona pinta! No m'estranya que la Mafalda, com a bona argentina, se n'atipés, perquè és un pastís ben típic al (però no originari del) Riu de la Plata. La "pastafrola" (o "pasta frolla") va arribar a aquelles latituds gràcies als ancestres italians...! En realitat aquest nom designa un tipus de massa i tots els pastissos "farcits" que s'hi fan. ;)

    ResponElimina
  2. Gràcies per completar la part "lingüística" de la pastafrola. Ara a provar de fer-la, aviam què et sembla!

    ResponElimina
  3. Doncs sí! He fet coses similars, però mai una "pasta frolla" pròpiament dita. O sigui que ja toca!

    ResponElimina
  4. He afegit un comentari als ingredients necessaris per la massa (gràcies per l'observació, Carme!). Veureu que amb les mesures que us he anotat, us surt força massa (no la utilitzeu tota pq us quedaria massa gruixuda). La dividiu en 2 parts. La 2a part la podeu reservar estirada amb paper de forn i congelar. Jo, per exemple, la vaig fer servir de base per a un pastís de formatge amb melmelada de figues que va quedar bo, bo, bo!!!

    ResponElimina

Deixa el teu comentari: